Capa marronossa a les capes baixes de l'atmosfera, fruit de la contaminació. Imatge del passat dia 11 de desembre de 2018.

La contaminació atmosfèrica augmentarà un 10 % a la conurbació de la ciutat, entre el 2021 i el 2035. Així ho preveu l’estudi Mobilitat i qualitat de l’aire: estratègies i mesures per avançar cap a una mobilitat lliure d’emissions. Es tracta d’un treball impulsat per la Diputació de Barcelona i en què ha participat el Servei Meteorològic de Catalunya. Es relaciona directament el canvi climàtic amb els episodis de contaminació severa a la ciutat i la seva rodalia.

Quins seran els contaminants que més afectaran Barcelona en el futur?

L’estudi analitza la possible evolució dels diòxids de nitrogen (NO2), les partícules en suspensió a l’atmosfera (PM10) i l’ozó (O3) fins al 2100. S’ha calculat quina freqüència i intensitat poden tenir els episodis de contaminació en funció de les projeccions dels models climàtics i la conclusió que se n’extreu és que aquestes situacions de risc greu per a la salut augmentaran entre el 2021 i el 2035. També hi haurà un segon període de creixement de la contaminació entre el 2066 i el 2080.

Els resultats obtinguts indiquen un augment més evident, del 10 %, de les PM10 i O3 per a l’escenari més sever. 

La contaminació al punt de mira de la ciutat

El darrer informe de Salut de Barcelona ja va xifrar en 354 les persones mortes a la ciutat durant el 2017 per causes relacionades amb la mala qualitat de l’aire.

Per combatre aquestes emissions fa més d’un any que es va crear la zona de baixes emissions, però aquest 2018 ha estat extraordinàriament plujós i les condicions atmosfèriques han facilitat la dispersió de contaminats atmosfèrics. Per aquest motiu el veto als cotxes més contaminants no s’ha arribat a activar mai encara.

Xavier Querol, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), es mostra partidari de crear una zona de restriccions permanents de trànsit a la ciutat, similar a la iniciativa de Madrid Central.