A continuació us mostrem com betevé va cobrir els esdeveniments que van passar el 2000.
L'any més sagnant d'ETA a Barcelona i província.
A Barcelona i província, la banda mata l'exministre Ernest Lluch, el guàrdia urbà Juan Miguel Gervilla i els regidors del Partit Popular de Sant Adrià José Luis Ruiz Casado i del Viladecavalls Francisco Cano. Però no són els únics. El trencament de la treva, que s'havia anunciat el setembre de l'any anterior, es fa efectiva el 21 de gener amb un atemptat que acaba amb la vida del tinent coronel Pedro Antonio Blanco. No serà l'única personalitat rellevant. El seguiran el socialista Juan Maria Jáuregui i el magistrat del Tribunal Suprem José Francisco Querol, el seu xofer, Armando Medina i escorta, Jesús Escudero García. A tot Espanya, ETA mata 23 persones. Però sens dubte un dels atemptats que més impacte causa a la societat catalana és la del socialista Ernest Lluch, professor i exministre de Sanitat, artífex de l'atenció sanitària universal a Espanya.
La societat catalana es mobilitza i surt al carrer per expressar el seu condol i rebuig a la violència. 900.000 persones ocupen el passeig de Gràcia. És en aquesta manifestació on la periodista Gemma Nierga llegeix un comunicat en què demana als polítics que dialoguin. Nierga fa aquesta petició davant de les personalitats polítiques més rellevants del país, que assisteixen a la manifestació.
L'any 2000 és també l'any de la sentència dels GAL. El 26 d'abril, l'Audiència Nacional condemna el general de la Guàrdia Civil, Enrique Rodríguez Galindo, a 74 anys de presó pel segrest i assassinat dels etarres Lasa i Zabala, en una acció de la guerra bruta de l'Estat contra el terrorisme. L'exgeneral va sortir de la presó el 2004 per motius de salut. Precisament, un dels homes que va denunciar la guerra bruta contra ETA, el socialista Juan María Jáuregui, i partidari del diàleg amb els terroristes, és una de les víctimes mortals de la banda d'aquest any 2000. Va ser testimoni de càrrec en el judici contra l'exgeneral de la Guàrdia Civil.
Els objectors sentencien el servei militar obligatori
El 8 de novembre del 2000 es fa el darrer sorteig del servei militar obligatori
. D'aquesta manera es posa punt final a 180 anys de servei militar obligatori a Espanya i, de retruc, de la prestació social substitutòria.
Malgrat els esforços del govern del Partit Popular, la professionalització de l'exèrcit topa amb la manca d'aspirants. El ministre de Defensa Federico Trillo promet pujar el sou als soldats i acorda reduir les exigències per ser militar professional. No cal tenir cap mena de titulació i la talla mínima exigida se situa als 1,55 cm d'alçada. Abans calia tenir el certificat escolar i l'alçada mínima per fer el servei militar estava en els 160 cm. Però les mesures no són suficients per reclutar futurs soldats.
El moviment d'objecció de consciència primer i el d'insubmisos, després, es va consolidar com un moviment social antimilitarista. Una de les accions d'aquest moviment va ser la protesta contra la desfilada del dia de les forces armades del 27 de maig, a Barcelona. La parada militar va posar de manifest el rebuig de la societat catalana als exèrcits. L'acampada de protesta que dies abans es va fer a la plaça d'Espanya va ser desallotjada per la força a les sis del matí. betevé va viure el moment del desallotjament.
Més tard, el col·lectiu antimilitarista es va concentrar a la plaça del centre de Sants per iniciar una manifestació en contra de la desfilada militar. És en aquesta manifestació que es produeixen els aldarulls i que recullen betevé.
El mateix dia de la desfilada, al Parc de la Ciutadella s'hi organitzava el Festival de la Pau al Parc de la Ciutadella, amb una assistència massiva de persones.
Violència mortal a la Vila Olímpica
Carlos Javier Robledo
, de 22 anys, tornava a casa seva de Santa Coloma després de passar la nit de festa amb dos amics en un local de la Vila Olímpica. Un grup d'uns 15 joves el van robar i colpejar a puntades de peu fins deixar-lo estès a terra. Els agressors, alguns d'ells amb estètica skin i nazi, van fugir amb dos cotxes després que arribés la policia. Robledo no se'n va sortir. Va morir a l'Hospital del Mar. Els fets van desencadenar les protestes dels veïns del barri contra la violència indiscriminada.
Les primeres detencions es van fer vuit dies després de l'assassinat en grup al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs. El 12 d'abril hi va haver noves detencions. En total es van detenir 12 joves d'entre 18 i 25 anys, però el titular del Jutjat d'Instrucció número 14 de Barcelona, Adolfo Fernández Oubiña, va deixar lliures dos d'ells. La resta de detinguts van ser processats per assassinat, dos en grau de temptativa i tres robatoris. A més, el jutge Oubiña va declarar l'Ajuntament de Barcelona responsable civil subsidiari per manca de seguretat a la zona. Però el jutge aviat va capgirar les seves decisions. El mes de setembre, davant la sorpresa de tothom, Oubiña va signar una interlocutòria de llibertat per tots 10 detinguts, sota fiança de 750.000 pessetes per a nou d'ells i de 250.000 per a un altre. El jutge va emparar la seva decisió en la lentitud de la tramitació del procediment, tot i que s'havia efectuat en un temps més que raonable. De fet, només faltaven dues proves pericials.
La decisió del jutge va provocar les crítiques de molts sectors i des de la judicatura es van interposar recursos. S'hi van oposar el mateix president de l'Audiència de Barcelona i el mateix alcalde de la ciutat. El 4 d'abril del 2002, l'Audiència de Barcelona va sentenciar a penes d'entre 22 i 32 anys de presó pels cinc autors de l'assassinat de Carlos Javier Robledo, per l'intent d'assassinat d'un amic que l'acompanyava i per robatori. A un sisè acusat el van sentenciar a 11 anys. La sentència absolia tres dels acusats per manca de proves. A Valentín Moreno, el principal agressor, se li va aplicar la llei del menor perquè li faltaven unes hores per complir els 18 anys en el moment del crim. L'Ajuntament de Barcelona va quedar exclòs de qualsevol responsabilitat en el cas i el setembre del 2003 el Tribunal Suprem va ratificar la condemna.
Enduriment de la llei d'estrangeria
L'1 de febrer entra en vigor la nova llei d'estrangeria que s'havia aprovat el desembre del 1999 amb els vots en contra del Partit Popular. La nova llei havia creat esperances per aquells immigrants que es trobaven al país sense papers perquè establia un nou procés de regulació extraordinari en un termini relativament curt de temps. La llei, a més, suposava millores en drets per les persones migrades. Però el miratge va durar poc. El Partit Popular, una vegada guanyades les eleccions per majoria absoluta, va modificar la llei de dalt a baix. I el que abans eren drets ara es convertien en restriccions i vulneracions legalitzades. A més, la nova llei permetia l'expulsió d'immigrants sense papers de manera expeditiva. La reforma del Partit Popular va suposar la reacció del tercer sector i de la societat civil.
Brot de legionel·la a la Barceloneta
El 14 de novembre l'Hospital del Mar notifica a la conselleria de Sanitat que hi ha 17 veïns de la Barceloneta ingressats. La causa de l'ingrés és la salmonel·la, un bacteri que s'encomana per via respiratòria i que es desenvolupa en hàbitats humits com ara en sistemes de ventilació amb dèficits de manteniment. El 27 de novembre, l'aleshores regidor de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona, José Cuervos, va informar de la presència del microorganisme responsable de la malaltia en els equips de refrigeració de l'Hotel Arts, la Torre Mapfre i el restaurant Baja Beach Club. Cadascun d'aquest establiments s'havien sotmès a un procés de desinfecció. El mateix dia el conseller de Sanitat, Xavier Rius, donava el brot per extingit, després que no se'n declarés cap més a partir del dia 18. A Catalunya la legionel·la va infectar en major o menor grau 189 persones.
A la resta de l'estat, però, l'afectació va ser molt més greu. L'any 2000, un total de set persones van morir a Alcoi i set més a Vigo.
Espanya com a únic distintiu de les matrícules de vehicles
El govern de José María Aznar uniformitza les matrícules dels vehicles. Desapareix la procedència territorial i queda només la del país. Aquest fet genera polèmica en algunes comunitats, entre les quals la catalana. El canvi es fa efectiu el 17 de desembre. El sistema de matriculació amb el distintiu provincial, quatre números i dues lletres, s'havia quedat totalment obsolet i ja no permetia més possibilitats. La nova directiva europea establia la lletra E encerclada amb 12 estrelles, quatre números i tres lletres. Des de Catalunya no es va veure amb bons ulls eliminar el distintiu territorial que permetia la directiva europea. Les queixes es van dur al Congrés però la majoria absoluta del Partit Popular va tombar la iniciativa de conservar els distintius de cada territori.
A Catalunya, Òmnium Cultural inicia una campanya de protesta amb adhesius del distintiu CAT, que es reparteixen de manera massiva. La gent els posa al costat de la matrícula per no incórrer en una il·legalitat. Fins i tot l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, anuncia una moció al ple perquè el govern reconsideri la seva decisió.
Mor Avel·lí Artís-Gener, "Tísner"
Periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, corrector, traductor i, fins i tot, tinent coronel de l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil. Tísner era un personatge polifacètic. Com a escriptor va escriure obres de teatre, novel·les, la narrativa i les memòries. Acabada la Guerra Civil, el 1939 es va exiliar a Mèxic, conjuntament amb el seu cunyat, Pere Calders. Va tornar de l'exili el 1965 i comença a treballar en diversos diaris. Va guanyar el premi Prudenci Bertrana el 1969 amb 'Prohibida l'evasió' i el Sant Jordi amb 'L'enquesta del Canal 4'. Avel·lí Artís-Gener va ser un compromès lluitador antifranquista i va participar de manera activa en l'Assemblea de Catalunya.
Joan Gaspart, nou president del Barça
Més de 45.0000 socis participen en les eleccions del Barça. El candidat Joan Gaspart, que durant 22 anys havia estat el vicepresident del club, s'imposa al seu rival, el publicista Lluís Bassat. Gaspart obté el 54,87 % dels vots davant del 43,13 % de Bassat. Les eleccions les havia convocat el president sortint, Josep Lluís Núñez, el maig del mateix any, quan encara li quedaven tres anys de mandat. Núñez va anunciar que no tornaria a optar a la presidència del club. Gaspart guanya amb voluntat de canvi. Ofereix unitat i té per endavant una tasca important: posar fi a la polarització i crispació que el club havia patit en els darrers anys i allunyar-se de la influència del president anterior.
L'Espanyol guanya la Copa del Rei l'any del seu centenari
L'Espanyol guanya l'Atlètic de Madrid a Mestalla per 1 a 2. És la tercera Copa de la seva història i una injecció d'autoestima per tota l'afició, sobretot després de la pèrdua de patrimoni que va suposar la venda i posterior voladura del camp de Sarrià. Tamudo i Sergio, amb un gol cadascun, van ser els herois d'aquella nit màgica. Els aficionats ho celebren a Canaletes.
Inauguració de la façana del Naixement de la Sagrada Família
S'inaugura la façana del Naixement de la Sagrada Família, la que havia iniciat el genial arquitecte Antoni Gaudí. L'encarregat d'acabar-la és el japonès Etsuro Sotoo, que fidel a l'estètica original del mestre Gaudí, en va destacar la coincidència de la temàtica amb el 2000 aniversari del naixement de Jesucrist.
