El 1998 el rebuig al preu del rebut de l’aigua desencadena la insubmissió fiscal de 85.000 abonats de Barcelona en un any en què, en àmbit urbanístic, destaca la reforma del front marítim amb l’obertura de la Diagonal al mar o la intervenció al Raval. L’equip de govern, liderat per l’alcalde Joan Clos, fa el primer pas per privatitzar els serveis funeraris, mentre que en l’àmbit comercial s’inaugura El Triangle de plaça de Catalunya. Després  de 32 anys de funcionament,  el Parc d’Atraccions de Montjuïc deixa de funcionar per formar part de la memòria de diverses generacions d’infants.

A continuació us mostrem com betevé va cobrir els esdeveniments que van passar el 1998.

85.000 famílies es neguen a pagar una part del rebut de l’aigua

L’anomenada guerra de l’aigua és conseqüència de la introducció en el rebut de subministrament, del cànon d’infraestructures hidràuliques, el complement per al manteniment de la xarxa i la taxa d’eliminació de residus sòlids urbans, que encareix el rebut entre un 50 un 100 %. Un increment que afecta les classes populars, principalment jubilats i pensionistes.

Per aquest motiu, la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya inicia una campanya d’insubmissió fiscal. Fins al setembre del 1997, l’empresa Aigües de Barcelona comptabilitza 68.046 abonats que no paguen el rebut sencer, fet que suposa 250.000 usuaris. I la xifra va en augment. Al llarg de 10 anys d’aquesta insubmissió fiscal sense precedents ja són 85.000 els abonats que no paguen el rebut de l’aigua tal com s’havia concebut, és a dir, amb la inclusió de diversos impostos que no tenen res a veure amb el cicle d’aquest recurs escàs.

El 22 de novembre, 35.000 persones sortien al carrer convocades per la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (Confavc), reclamaven una redistribució  justa dels tributs que gravaven aquest bé comú, més transparència en la recaptació tributària i criticaven que algun dels impostos introduïts en el rebut no tinguessin res a veure amb el cicle de l’aigua. En Rafel Luján ens relata aquesta convocatòria.

Llei de parelles de fet a Catalunya

El Parlament de Catalunya aprova la llei de parelles de fet, una llei pionera a tot l’estat que regula les parelles heterosexuals i homosexuals, però no les inclou en el Codi de família i no permet a les parelles homosexuals adoptar infants. La Coordinadora Gai i Lesbiana ha estat una de les entitats més actives amb accions com les que s’explica en aquesta notícia davant la seu del PP.

Des de les entitats són molts els anys de lluita pels drets civils i la no-discriminació jurídica de les persones homosexuals. La inclusió en el Codi de família d’aquest col·lectiu que permeti regular els matrimonis centra part de l’activisme als jutjats i al carrer. Hauran de passar set anys perquè això sigui possible, amb el primer casament entre dues dones a Mollet del Vallès.

L’avinguda Diagonal s’obre al mar

Arrenca una important operació urbanística que suposarà la culminació de la urbanització del front marítim del Besòs, iniciada a finals dels vuitanta, que preveu l’obertura de la Diagonal des de la plaça de les Glòries fins al mar. El pla preveu la creació de gairebé dos mil habitatges, un parc central i un centre comercial. Tot plegat finançat a través d’una fórmula mixta (iniciativa privada i pública). La zona de Diagonal Mar esdevindrà un dels projectes urbanístics més ambiciosos i suposarà el reallotjament de diverses famílies a pisos nous per fer viable el projecte. Un equip de betevé al districte de Sant Martí segueix de prop l’enderroc històric del darrer edifici, que suposava l’obertura de l’emblemàtica avinguda fins al mar.

Intervenció urbanística al Raval per dignificar el barri

L’ajuntament intervé en zones deteriorades de la ciutat. A finals del mes de juny s’inicia la construcció de la rambla del Raval, de 300 metres de llargària, amb l’objectiu de dignificar el barri i esponjar-lo. Es tracta d’una intervenció que pretén esperonar la transformació social i corregir desigualtats. Les obres de la rambla del Raval, que uneix les Drassanes fins al carrer del Carme, afecten 800 persones a causa de l’enderroc dels vells habitatges. La crònica de la Cristina Fernández recull l’opinió dels veïns, molt contents amb el canvi.

S’inicia la privatització de la funerària, un dels serveis bàsics de la ciutat

L’Ajuntament de Barcelona es desprèn del 49 % de les accions de l’empresa pública però conserva la majoria amb  un 51 %. Amb aquesta operació, s’obtenen 10.500 milions de les antigues pessetes (uns 63 milions d’euros) i s’argumenta que suposa una millora en el servei. Joan Clos assegura que “hem de garantir, per això ens hem quedat amb la majoria, que la tendència dels preus serà la que ha estat en els darrers anys, que sempre són uns increments per sota de la inflació”. Però els pronòstics de l’alcalde no es compleixen. betevé va ser a la signatura d’una operació que tindria, posteriorment, una gran repercussió per a les famílies barcelonines.

La pèrdua del control de l’empresa, ara ja de capital mixta (pública i privada), arriba amb Jordi Hereu com a alcalde de Barcelona. La decisió venia emparada per la llei Òmnibus, aprovada pel Parlament Europeu, que dona via lliure a la privatització de les empreses públiques. Finalment serà l’alcalde Trias qui es desprendrà de la totalitat de les accions, operació que aportarà 26 milions d’euros a les arques municipals però, per contra, obre la porta al descontrol dels preus. El 2016, el regidor de Presidència de l’Ajuntament, Eloi Badia, assegura que un enterrament a Barcelona costava 6.500 € de mitjana, mentre que la mitjana estatal estava  situada als 3.600 €.

Tres anys més tard, la mateixa síndica de greuges de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, reclama la creació d’una funerària pública amb l’objectiu de regular els preus mentre alerta de “pràctiques abusives”. El govern d’Ada Colau intenta la creació d’una funerària pública amb l’objectiu de baixar un 30 % l’import per a un enterrament, però, només va obté el suport de la CUP en aquesta mesura.

Obre un nou centre comercial al centre de Barcelona

La febre dels centres comercials continua. Després de quatre anys de remodelació,  El Triangle obre les  portes al públic el 12 de novembre amb l’objectiu d’atreure 10 milions de visitants l’any. L’equipament completa la urbanització de la plaça de Catalunya, després de 130 anys, amb un edifici de 15.000 m² i un cost de 20.000 milions de les antigues pessetes (uns 120 milions d’euros actuals). Aquesta operació permet també la remodelació de l’històric Cafè Zurich. L’edifici disposa d’un aparcament i diverses plantes d’oficines en la seva part superior. El Triangle s’afegia a l’oferta de Glòries i el Maremagnum, centres inaugurats el 1995.

Reobertura del Mercat de la Concepció després d’un any d’obres

La Barcelona de la segona meitat de la dècada dels 90 obria grans superfícies comercials però, també, els mercats municipals es remodelaven. És l’altra cara de la moneda, la del petit comerç de proximitat i del producte de qualitat. Aquest és el cas del Mercat de la Concepció, que s’inaugura després d’una remodelació que va tardar 14 mesos i que obliga els paradistes a instal·lar-se al passeig de Sant Joan. El disseny respecta l’obra de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias, inaugurada el 1888. El Mercat de Concepció,  de 4.000 m², va arribar a tenir 500 parades a principis del segle XX, esdevenint  la primera gran superfície comercial de l’època.

Desapareix el Parc d’Atraccions de Montjuïc

El 27 de setembre, després de la Mercè tanca les portes el Parc d’Atraccions de Montjuïc, coincidint amb la finalització de la seva concessió. L’espai obert des del juny del 1966 tanca a causa de la davallada de públic motivada amb l’anunci de l’Ajuntament, el 1996, de no renovar la concessió i amb el fet que l’empresa concessionària deixés d’invertir-hi. L’Ajuntament estudia diverses propostes, entre les quals la creació d’un parc temàtic de l’empresa Lego, però finalment decideix donar continuïtat a l’espai verd amb la creació dels Jardins Joan Brossa. En la seva època daurada, el parc va arribar a tenir una quarantena d’atraccions —algunes de les quals van ser una autèntica novetat a l’època— i un teatre auditori on es feien actuacions, a les quals es podia accedir mitjançant  la mateixa entrada del parc. A la dècada dels anys 70, novament, s’hi van fer inversions importants. D’aquella època eren la roda, el pop, el vaixell Mississipí o l’amor Express. A la dècada dels anys 90  la instal·lació de la muntanya russa Boomerang n’és el principal atractiu. La majoria dels treballadors -uns 68- es queden a l’atur. La periodista de betevé , Àngels López, ens dona la crònica del comiat.

El funicular de Vallvidrera es renova

Els nous vagons són més ràpids i permeten reduir la freqüència de pas , tot i que tenen menys capacitat. Al mes de maig ja circulen els nous combois, com podeu comprovar a les imatges.

És l’adeu als vagons de fusta que durant anys fan del recorregut un viatge al passat. Una història la del funicular de Vallvidrera, el segon més antic de l’estat espanyol, que ens relata Natàlia Centelles.

Mor Joan Brossa, un dels màxims exponents de l’avantguarda

Poeta, dramaturg, artista plàstic i polifacètic,  Joan Brossa està considerat un dels poetes catalans d’avantguarda més importants del segle XX. Creador amb Tàpies, Cuixart i Terrats del col·lectiu Dau al Set, Brossa es definia com a neosurrealista.  El dia de la seva mort, el 30 de desembre, betevé feia un repàs de la importància de la seva trajectòria artística.

Primers resultats de les excavacions arqueològiques al Mercat del Born

La remodelació del mercat del Born neix per ubicar-hi la Biblioteca Provincial de Barcelona. Però les obres deixen al descobert les restes del barri de la Rivera. Un espai que el rei Felip V ordena enderrocar, després de la caiguda de Barcelona durant la guerra de Successió, per construir-hi la Ciutadella. Una fortalesa que tenia la missió de controlar la ciutat de possibles insurreccions. El resultat de les primeres excavacions descobreixen restes del rec Comtal, que proveïa d’aigua procedent del riu Besòs a la petita indústria que hi havia a la zona. També es troben restes de ceràmica i, fins i tot, una bomba dels segle XVIII. Els vestigis recuperats són un testimoni de la vida a la Barcelona del segles XVII-XVIII i de la guerra de Successió.

La importància de les troballes va obligar a aparcar el projecte de la Biblioteca Provincial de Barcelona i en el seu lloc es va crear El Born Centre de Cultura i Memòria.

S’instaura el prefix 93 per als números de telefonia de la província de Barcelona

El 1998 l’ús de la telefonia mòbil encara no s’ha generalitzat. La gent viu sense estar connectada constantment a les xarxes socials ni a internet. Fins i tot hi ha qui no truca a ningú durant tot un dia. La majoria de les persones només està localitzable si és al costat d’un telèfon fix, és a dir, amb cable. A dos anys per entrar al segle XXI, encara es veuen cabines telefòniques al carrer i marcar un prefix a l’hora de trucar suposa tot un problema per alguns.

El Congrés dona llum verda a la supressió del servei militar

La nova llei aprovada al Congrés i que derogava la del 1984, estableix la supressió del servei militar obligatori com a data límit el 31 de desembre del 2002. Aquest fet suposava que els joves nascuts a partir del 1983 ja no serien cridats a files i donava llum verda a la professionalització de l’exèrcit. La llei va entrar en vigor el juliol del 1998 i va suposar, com a primera mesura, l’equiparació en temps de la prestació social substitutòria i el servei militar a nou mesos. Abans de l’entrada en vigor de la llei,  la prestació social substitutòria es penalitzava amb 13 mesos, mentre que el servei militar només en durava nou.

La llei va suposar la victòria del moviment d’objectors de consciència i dels insubmisos (aquells que també es negaven a fer la prestació social substitutòria) que cada any era més nombrós. El 2002 el govern va amnistiar prop de 4.000 insubmisos processats. L’administració va trigar cinc mesos a alliberar els quatre darrers insubmisos que estaven encara a la presó, malgrat  l’abolició del servei militar obligatori. Més de 1.000 insubmisos van anar a la presó per negar-se a complir el servei militar i la prestació social substitutòria.

L’any del centenari del Barça

El 1998 comença la commemoració del centenari del FC Barcelona (1899-1999). És l’any també de la moció de censura contra Josep Lluís Núñez, que no prosperarà però que erosionarà el màxim dirigent del club. La moció l’encapçala el col·lectiu l’Elefant Blau i del qual n’és una figura destacada Joan Laporta, que temps després esdevindrà president del club.

El 28 de novembre és la data assenyalada de l’inici de la commemoració del centenari del club. Un dels moments més emotius és quan el cantautor Joan Manuel Serrat va cantar l’himne de l’entitat.

Però la festa no és complerta: malgrat l’espectacle i la festa prèvia al partit, l’equip perd contra l’Atlètic de Madrid per 0 a 1.  El públic present fa una mocadorada general. Serà el preludi del cessament de Van Gaal i del declivi del president.

En l’àmbit esportiu, els resultats no acompanyen i, tot i que la final de la Champions serà al Camp Nou, el Barça cau eliminat de la competició continental durant la primera fase, de la mateixa manera que la temporada anterior.

Àlex Corretja guanya el Masters de tenis

En un trepidant partit de més de quatre hores,  el barceloní Àlex Corretja s’imposa al mallorquí Carles Moyà en la final del Màsters de tenis a Hannover. Corretja, que en semifinals elimina “in extremis” Pete Sampras, aconsegueix capgirar  el partit després de tenir dos sets en contra i acaba derrotant el mallorquí.  Esdevé el  primer tenista que guanya un Masters sense haver guanyat abans un títol de Grand Slam. Al final del partit, el tenista català lloa la qualitat del seu rival, que el va tenir contra les cordes fins al darrer moment.

La Catedral de Barcelona ja disposa de tot el conjunt de campanes

Amb la campana Montserrat, nom escollit per votació popular, la Catedral de Barcelona ja disposa de tot el conjunt complert. És la més gran en pes i mida i dona el si bemoll en segona escala. La campana pesa 3.300 quilos i posa fi al procés de remodelació que va començar el 1968. Es va construir en un taller de Monistrol.

Els Rolling Stones omplen l’Estadi Olímpic

Més de 52.000 espectadors  assisteixen al concert que els Rolling Stones fan a Barcelona el 20 de juliol. L’explosió arriba des del primer moment, amb la cançó ‘Satisfaction’. Malgrat superar la cinquantena, els músics demostren estar en una forma física excel·lent. La del 1998 va ser la tercera actuació del conjunt a Barcelona, després de la del 1976 i la del 1990.