La primera fotografia que es conserva de Barcelona amb neu es va fer el 1887 i deixa constància de la nevada més important del segle XIX.
L’autor de la fotografia és Antoni Esplugues, un fotògraf important de l’època. La va fer el 10 de febrer de 1887, a la plaça de Sant Just, molt a prop de la plaça de Sant Jaume. Si se’n coneixen tots aquests detalls és gràcies que l’autor guardava un llibre de registres on apuntava cadascuna de les fotografies que feia. A més, hi afegia un número de referència que també posava a la fotografia.
Esplugues va fer aquesta fotografia amb la intenció de crear una panoràmica de tot el centre històric ajuntant diferents fotografies. Per això, aquesta fotografia aporta molta informació de com era el barri en aquella època. Per exemple, hi apareix tota una zona del barri que ja no existeix per la construcció de la via Laietana. També hi surt el palau de Santa Àgata, el palau reial de la plaça del Rei, i el mirador del rei Martí. A l’esquerra, hi ha el campanar de la catedral, però sense el cimbori, perquè encara no s’havia començat a construir. I finalment, l’església dels sants Just i Pastor.
L’Eixample en construcció
L’historiador Dani Venteo explicava en aquest capítol del ‘Va passar aquí’ al 2019 que en aquella època, l’Eixample estava en plena construcció. El nivell d’urbanització de la ciutat era molt pobre. El clavegueram era incipient i la il·luminació pública era deficient. Al centre històric, el gran problema de les nevades era l’acumulació de neu a les teulades que provocava esfondraments dramàtics. La nevada de 1887 no va causar morts, però sí destrosses importants als mercats de Santa Caterina i de la Boqueria. La Vanguardia va arribar a dir que Barcelona semblava Sibèria. Però la ciutat no es va aturar i tot i la proximitat de l’Exposició Universal de 1888, la nevada només va endarrerir alguns treballs.
Barcelona i les nevades
La neu ha estat habitual al llarg de la història a Barcelona. A la memòria col·lectiva dels barcelonins hi és molt present la nevada del 1962. Però abans, hi ha hagut altres gran nevades, com la ja esmentada de 1887 o la del 1883, de la que no se n’ha conservat cap imatge. Però, sobretot, les de 1914 i 1924, que van paralitzar la ciutat.
Les nevades de 1914 i 1924 van ser les grans nevades de Barcelona de principis de segle. Van convertir la ciutat en un gran espai de joc. En aquesta època ja s’havien popularitzat molt les càmeres de fotografiar domèstiques, cosa que ha permès tenir moltes imatges d’aquells dies.
Fins a la Guerra Civil, les nevades eren rebudes amb il·lusió, amb un esperit festiu. Durant la guerra, però, la percepció del fenomen va canviar. La nevada del gener de 1938, per exemple, va ser molt dura i ja no es veia com una cosa lúdica. Igual va passar amb les nevades continuades de la postguerra. Barcelona no va tornar a gaudir d’una nevada fins la del 1962.
