El 4 de maig del 1974, José Luís Cerveto Goig, conegut com a l’assassí de Pedralbes, va matar a ganivetades els propietaris de la casa on treballava, al carrer de Joan d’Alòs. En va explicar la història Rubén Padilla, historiador, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.
José Luís Cerveto Goig, l’assassí
L’assassí confés, Cerveto Goig, era originari d’Alacant. Havia nascut l’any 1939 i, per culpa de la Guerra Civil, es va quedar sense pare i la seva mare el va deixar en un orfenat. Tot i el seu historial i alguna condemna, va ser contractat com a majordom en un xalet de Pedralbes.
El crim
El dia anterior als fets, Cerveto Goig se’n va anar als Encants i es va comprar uns guants, un passamuntanyes i un ganivet. De nit, utilitzant les claus que tenia, va entrar al xalet i es va amagar en un vestidor que comunicava directament amb l’habitació dels propietaris. Va esperar que s’adormissin i, segons, el seu propi relat, va estar una estona amb el ganivet alçat pensant si executar el crim o no. Però, de sobte, un soroll a la finca va despertar l’home i això va desencadenar una baralla. Goig va apunyalar el matrimoni fins a la mort.
Un cop comès el crim, l’assassí va intentar modificar l’escena per simular un robatori. Va sostreure els diners i les joies i va embolicar els cossos mirant que mantinguessin l’escalfor per fer més difícil la concreció de l’hora de les morts. Igualment, es va inventar una coartada i va dir que havia estat de viatge a Tarragona. En realitat, va estar fent voltes a la propietat per fer córrer el comptaquilòmetres.
Al judici, Cerveto va explicar que havia patit abusos sexuals durant la infància. Va dir que la seva víctima li recordava la figura autoritària de l’orfenat i per això la va matar. Va demanar ser executat perquè, deia, era un malalt i no es podia reprimir. Finalment, va ser condemnat a dues penes de mort.
Un cas mediàtic
La premsa sensacionalista de l’època va recollir el crim i Cerveto Goig va aconseguir certa popularitat. Passat un temps, quan el cas ja havia quedat mig oblidat, el director de cinema Gonzalo Herralde va recuperar la història i en va fer un documental. A la cinta, Herralde va entrevistar Cerveto Goig a la presó i el va deixar parlar durant hores. El condemnat va explicar els detalls de la seva vida i del crim: historial d’abusos sexuals infantils i traumes. Segons relata l’historiador Rubén Padilla, Goig tenia un gran ego i mai no va mostrar penediment pels seus crims.
”Cerveto Goig era massa intel·ligent per estar en una presó i massa perillós per estar en un psiquiàtric.”
L’any 1977, després de la mort de Franco i amb l’arribada de la democràcia, hi va haver un indult general i l’abolició de la pena de mort. A Cerveto Goig se li va commutar la pena capital per dues condemnes de 30 anys. Va aconseguir sortir de la presó uns 10 anys més tard, però hi va tornar després de cometre un crim sexual. Va acabar morint pres.
