Als carrers més comercials del centre de Barcelona, una segona epidèmia ha seguit la del coronavirus: la de les botigues tancades i els locals en traspàs. L’estiu, marcat pels brots al juliol, no ha estat el revulsiu en què encara confiaven els comerciants i en algunes zones del Gòtic, com la Rambla, o del barri de la Ribera, com el Born, el setembre ha confirmat baixes que fins ara es consideraven provisionals. Però si hi ha un eix que tendeix perillosament a convertir-se aviat en un desert comercial és el carrer de Ferran.
En els 300 metres i escaig que separen la Rambla i la plaça de Sant Jaume es poden comptar ara mateix fins a 40 locals amb les persianes abaixades. No sempre és fàcil concloure si el tancament és definitiu o encara és temporal. Però botiguers de l’altra vintena d’establiments que de moment sobreviuen confirmen la desfeta en primera persona. “Alguns van obrir amb la desescalada, però van aguantar tres o quatre dies i van tornar a tancar”, explica Àngela Calvet, de la botiga de bosses Calpa.
Han tancat la majoria de bars i restaurants, també botigues de roba i complements i en general negocis amb tirada entre els turistes. La desaparició d’aquests ha enfonsat les facturacions. “Abans a la botiga no estàvem mai soles i ara hi entren potser 10 persones”, diu Calvet.
El mateix panorama “catastròfic” dibuixa Pep Miquel, un dels germans propietaris de la veterana botiga de maletes Guido, amb 60 anys d’història al carrer. “No som un negoci orientat als turistes, però més de la meitat dels clients ho eren”, assegura. I això s’ha traduït en caigudes de fins al 90 % de la facturació. El seu pecat: estar ubicat en una via que “s’ha anat transformant en carrer turístic”.
“Un barri fantasma”
Tots els que aguanten coincideixen en el diagnòstic: “No és un barri en què visquin veïns de tota la vida”. I assenyalen la proliferació de pisos turístics i d’hotels com la causa principal. “Quan s’ha acabat el confinament hem notat moltíssim que és com un barri fantasma”, remata Miquel. La manca de varietat comercial tampoc ajuda, segons Àngela Calvet, que reconeix que “això no és atractiu per a la gent de Barcelona”. I afegeix encara un altre motiu: “No es cuida prou el barri, en neteja, en seguretat, i de mica en mica s’està fent malbé”.
Amb aquest escenari, els lloguers són la llosa principal per als botiguers. “Amb prou feines el podem pagar amb el que facturem ara”, explica Carlos Lafuente, d’una altra històrica del carrer, la botiga de queviures Lafuente. Reconeix que paguen un lloguer baix per la zona que és, però tot i així, el negoci s’aguanta gràcies als altres establiments de la cadena, sobretot “els que són per sobre de la Diagonal, que són els que encara van més o menys bé”. “Si fos un inversor, ja hauria tancat la botiga de Ferran”.
