Més de 8.000 persones han seguit presencialment la celebració conjunta de la Biennal de Pensament Ciutat Oberta 2020 i el festival Barcelona Poesia que s’ha celebrat del 13 al 18 d’octubre. Els continguts també s’han pogut seguir en línia amb una audiència de 10.000 persones. Les activitats han girat entorn de les transformacions d’aquest canvi d’època amb més de 174 participants dels camps del pensament, l’art, l’activisme i la ciència. Del total de ponents, 90 han estat dones, 77 homes i 7 col·lectius. La programació, que ha inclòs més de 45 activitats presencials, encara es pot seguir parcialment a través dels vídeos que es recullen al web de la Biennal.
Al llarg dels quatre itineraris plantejats, Ciutat, Democràcia, Tecnologia i Futurs, s’han tractat temes com el canvi climàtic, la intel·ligència artificial, els populismes o els moviments socials des de diferents formats i perspectives. Una de les taules rodones ha estat ‘El mirall del racisme’, al CCCB, ha servit per traçar una genealogia dels racismes a l’Estat espanyol i per abordar els passos a fer per construir una societat on la diferència no sigui sinònim de discriminació. El tema s’ha abordat des de diferents perspectives i disciplines com, el dret, l’activisme, l’afrofeminisme, la filosofia i la música.
‘Speculative intimacy’
La biennal no només ha canalitzat el pensament a través de la paraula, també ha utilitzat expressions artístiques i performàtiques. Un exemple n’és ‘Speculative intimacy’ que barreja dansa, text, vídeo i música en una creació a tres bandes que signen Núria Guiu, Alicia Kopf i Nil Ciuró. Una peça que es pregunta sobre el paper de l’amor i els afectes en un món tecnològic, immaterial, regit per relacions de poder, control i vigilància que es va poder veure a la Fabra i Coats.
Recupera totes les activitats online:
Ciutat
Ciutat habitable
La ciutat és un sistema de cases en estretíssima coexistència física. L’habitatge és, en definitiva, la unitat irreductible dins la massa urbana construïda, però no sempre hi ha un equilibri entre el nombre d’habitatges i la seva accessibilitat, ni una correlació entre la qualitat de l’espai (llum natural, ventilació) i el preu que es paga per habitar-los en plenes condicions -l’elevat preu de l’electricitat, l’aigua i la calefacció deriva en un drama social com és la pobresa energètica-. L’augment de la població lligat a la manca de sòl evidencia la necessitat de repensar com reaprofitar les infraestructures construïdes que han quedat obsoletes, més enllà dels interessos especulatius. Repensar l’habitatge de manera més oberta, és a dir, adquirir consciència de l’espai domèstic com a àmbit distribuït i gestionat entre membres sense vincle familiar que, per raons de proximitat amb la feina o de serveis determinats, opten per cohabitar la casa o disposar-ne com un servei essencial més entre d’altres que faciliten la vida en una ciutat. Repensar l’ús compartit del vehicle (sharing) per descongestionar la circulació rodada en l’ecosistema urbà. Carles Muro modera aquesta taula que compta amb la participació de Nasrine Seraji, Anna Puigjaner, Iñaki Alonso i Coque Claret.
Ciutat del futur
La idea de convivència desborda avui dia qualsevol frontera física i ens implica de manera global. Es tracta d’una convivència o supervivència essencialment col·lectiva, de l’existència d’un ésser urbà que viu en confiança i solidaritat amb la resta. L’urbanisme afronta una sèrie de reptes de cara a com pensem l’ecosistema urbà que volem habitar nosaltres i les generacions futures. La planificació ha de ser, en conseqüència, evolutiva i adaptable en termes tecnològics, demogràfics i de mobilitat. Uns reptes que venen imposats per dinàmiques canviants pel que fa a les relacions personals, en part fruit de l’increment de la densitat a causa de la immigració i a l’àmplia connectivitat en xarxa. I també per processos com ara la gentrificació, la privatització gradual de l’espai públic i la sobreexplotació del sector turístic. Anatxu Zabalbeascoa modera aquesta taula que compta amb la participació de Hashim Sarkis, Roi Salgueiro, Oriol Nel·lo i Ethel Baraona.
Ciutat resilient
Les ciutats generen el 70% de les emissions de CO2; el sector de la construcció és responsable del 40% dels gasos d’efecte hivernacle, així com del 30% del consum de matèries primeres i del 30% de la generació de residus. Són dades que subratllen la necessitat imminent de situar l’impacte mediambiental al centre de l’urbanisme, l’arquitectura i el disseny. Els problemes ambientals de les ciutats incideixen en moltes altres regions del planeta, aquelles d’on s’extreuen els recursos i on arriben els efectes de les emissions i els residus generats. Habitem ciutats que són sistemes socioecològics indissolublement integrats en entorns més amplis. Formem part de la trama de la vida. Disminuir els desplaçaments i avançar cap a sistemes de mobilitat sostenible, crear una infraestructura ecològica, apostar per l’economia circular o repensar el model urbà per tal de mitigar i adaptar-nos als efectes del canvi climàtic, com ara la pujada del nivell del mar o l’increment de les temperatures, són algunes mesures de futur que caldria plantejar i aplicar ja al nostre present. Areti Markopoulou modera una taula amb Mitchell Joachim, Yayo Herrero, Elena Albareda i Salvador Rueda.
Ciutat inclusiva
Les ciutats configuren l’ecosistema de la nostra espècie. Són l’embolcall i alhora l’escenografia de les nostres vides i les diferents interrelacions humanes. Tot i això, sovint estan dissenyades per produir, no per viure, amb el risc de desvincular-se de la seva pròpia essència: millorar l’existència de les persones, amb les seves vides i condicions diverses. En canvi, una ciutat que escolta i observa amb una mirada atenta i empàtica s’apropa a la gent, l’entén i la cuida. Genera complicitat i comunitat. Aquesta mirada és multidimensional, i depèn, en gran part, de l’urbanisme i l’arquitectura. Tenir en compte les veritables necessitats innates del ser humà, comprendre que els espais públics han de congregar multiplicitats de persones amb les seves realitats i punts de vista, incorporar les experiències de diferents col·lectius en la creació de l’entorn construït i garantir l’accessibilitat universal són alguns dels passos en el camí cap a una ciutat inclusiva que fomenti la cohesió social, la igualtat, la diversitat i la seguretat. L’Estudi Equal Saree modera aquest debat que compta amb la participació de Izaskun Chinchilla, Òscar Guayabero, Raquel Pelta i Zaida Muxí.
Ciutat rural
Un dels processos més destacables quant a revertir la superpoblació en els ecosistemes urbans és el denominat neoruralisme o moviment neorural, que qüestiona la necessitat i idoneïtat d’habitar una ciutat per raons laborals i d’accessibilitat a serveis a priori essencials. El neoruralisme afavoreix la repoblació i revitalització de nuclis urbans gairebé abandonats, i reactiva el sector agrari al camp i el rellançament de l’economia rural. Simultàniament, la ciutat se’n beneficia en desaccelerar el seu creixement desmesurat i suavitza la densitat del seu teixit urbà. Potenciar la biodiversitat i estendre les infraestructures de verd urbà amb criteris de rigor que articulen la disciplina urbanística al paisatgisme i l’ecologia ajuda a millorar la qualitat de vida i la salut de la ciutadania, tot revertint l’augment de patologies associades a la contaminació de l’aire o a l’increment de la temperatura. El moderador d’aquest taula és Guillermo López Linares i els participants són Sergio del Molino, Marta Tafalla i Vanesa Freixa.
Ciutat saludable
Malgrat els avenços en l’àmbit tecnològic i l’accessibilitat a un coneixement mèdic cada vegada més plural, l’alta densitat de població en determinades zones urbanes sumada al consum indiscriminat, el desgast dels recursos, l’increment de la temperatura de l’aire -per l’escalfament global- i la contaminació atmosfèrica, entre altres factors, ha comportat l’augment i l’agreujament de les malalties cardiorespiratòries. D’altra banda, l’amenaça de noves pandèmies que s’estenen amb gran facilitat qüestiona la capacitat dels nostres sistemes sanitaris per donar resposta als problemes de salut. Pensar les ciutats per un segle XXI que veurà assolit el pic de superpoblació mundial l’any 2050 comporta tenir en compte aquestes “variables invisibles” per tal d’enfortir les seves infraestructures de salut. Una arquitectura i un urbanisme que donin prioritat al benestar dels habitants d’una ciutat mitjançant la incorporació de masses de vegetació, l’accés a una aigua en condicions higièniques òptimes i la garantia de la qualitat de l’aire en l’espai públic. La moderadora d’aquesta taula és Sonia Hernández-Montaño Bou i els participants són Stefano Boeri, Manuel Franco, Mark Nieuwenhuijsen i Míriam Garcia.
Democràcia
La temptació autoritària. El desafiament de la nova dreta radical
En els darrers anys han proliferat en diferents llocs del món moviments reaccionaris i il·liberals amb un ampli suport popular. Es tracta d’una constel·lació política complexa que inclou trets de l’extrema dreta tradicional barrejats amb noves demagògies que desconcerten les forces progressistes, ja que alteren radicalment les regles de joc democràtic. Estem assistint a l’autodestrucció democràtica de les democràcies? Quines patologies socials produeixen aquests símptomes neoautoritaris? És una reacció a tensions acumulades durant les dècades daurades de la globalització? Una taula moderada per Rubén Martínez Moreno i compta la presència de Ramon González Férriz, Steven Forti i Nuria Alabao.
Atrapats dins el laberint populista
El populisme ja no és una malaltia rara de la democràcia, sinó una de les seves formes més usuals de manifestació. Podem identificar les polítiques populistes i les campanyes electorals populistes, però no hi ha un acord sobre el significat i l’abast d’aquest concepte esquiu. Ni tan sols sabem si és la causa d’una degradació de la democràcia o un símptoma d’aquesta. Els contextos de crisi es mostren fèrtils per a les dreceres populistes. És possible insuflar vida de nou als procediments de la democràcia? O cal resignar-se a lluitar contra els populismes des del populisme? Oriol Farrés modera una taula que compta amb la participació d’Ignacio Sánchez Cuenca, Eva Anduiza i Mariam Martínez Bascuñán.
Contra l’eclipsi de la fraternitat: un esforç més, ciutadans!
La tradició republicana francesa i el llegat judeocristià situen en el nucli de les nostres intuïcions morals les exigències que ens devem els uns als altres. Les institucions liberals van saber com articular les exigències de llibertat i d’igualtat, però la fraternitat va quedar relegada. Així ho va descriure Antoni Domènech fa més de quinze anys en un assaig de títol revelador, “L’eclipsi de la fraternitat”. Com s’articulen políticament les exigències de la fraternitat en temps de rampant individualisme? Hi ha esperança quan no s’albira la solidaritat a l’horitzó? Daniel Gamper modera aquesta taula que compta amb la participació d’Almudena Hernando, Santiago Alba Rico i Àngel Puyol.
La complexitat de l’igualitarisme
Les qüestions relacionades amb la igualtat material s’han convertit en l’eix d’alguns dels debats polítics contemporanis més candents i, des de l’inici de la Gran Recessió, conceptes com ara exclusió, pobresa o precarietat han adquirit una gran visibilitat pública. Les propostes redistributives tradicionals s’han vist enriquides, en bona mesura, gràcies a l’impuls del feminisme, amb nous debats sobre, per exemple, la retroalimentació de les desigualtats econòmiques i les desigualtats de gènere, la seva relació amb el respecte a les identitats subalternes o la compatibilitat dels programes igualitaristes amb un escenari de crisi mediambiental. Quins reptes afronten els projectes igualitaristes en societats cada vegada més complexes del seu propi pluralisme i complexitat? Rubén Martínez Moreno modera aquesta taula que compta amb la participació de Clara Serra, Margarita León i David Casassas.
Som el 99%? De la mobilització social a la política institucional
Fa una dècada van fer eclosió moviments socials -la Primavera Àrab, el 15M, els Occupy, YoSoy132, Nuit Debout…- que recollien elements de les polítiques progressistes i els hibridaven amb nous moviments democràtics. Aspiraven a construir majories socials unides per la demanda d’aprofundir en la democràcia i estendre els drets socials. Aquesta energia social es va traduir en iniciatives electorals de diferent signe. Què en queda, d’aquest procés de mobilització? Ha tingut cap efecte durador en els nostres sistemes polítics? Ha conclòs el somni de la “nova política”? César Rendueles modera aquesta taula que compta amb Bhaskar Sunkara, Jorge Tamames, Laura Casielles i Santiago Zabala.
Quanta participació pot suportar la democràcia?
“No ens representen!”. Amb aquest eslògan s’articula des de fa ja un parell de dècades la desconfiança o desafecció ciutadana en els mecanismes de la representació. Quines són les alternatives per insuflar nova vida a les democràcies liberals? O potser hem de mantenir la confiança en els procediments de presa de decisió col·lectiva de la democràcia? Què aprenem dels governs tècnics? És la consulta popular el mecanisme democràtic per antonomàsia? En què consisteix el vincle de representació? Daniel Gamper modera aquesta taula que compta amb la participació de Michele Della Morte, Jose Luis Moreno Pestaña i Laia Forné Aguirre.
L’horitzó de la ciutadania: llibertat republicana o servitud voluntària?
A les ciutats proliferen els transeünts, els consumidors, els individus. On són els ciutadans? En què consisteixen els seus deures? Quin és l’urbanisme més propici per a la democràcia? Per a què serveixen els carrers, les places, els bancs i els balcons? Sense ciutadans, la democràcia esdevé una apel·lació buida, però que manté poder evocatiu. L’ideal republicà encara s’agita, tot i que no resplendeixin alternatives de justícia social en el futur. La ciutat no és només un lloc, sinó també un espai moral, on la igual dignitat dels ciutadans és l’única vara de mesurar. Oriol Farrés modera aquesta taula que compta amb la participació de Carlos Fernández Liria, Daniel Innerarity i Nuria Sánchez Madrid.
La ciència al rescat de la democràcia: política i coneixement
Durant la pandèmia, les decisions legislatives s’han basat en coneixements científics. La ciència institucionalitzada s’ha revelat un cop més com a font de legitimació de les polítiques públiques. Les democràcies valoren la veritat, però com es fixa aquesta veritat? Les institucions polítiques han de basar algunes de les seves decisions en el coneixement que els aporten els científics. Quina autoritat política és competència de la ciència? És possible democratitzar el coneixement? David Casacuberta modera aquesta taula que compta amb la participació de Fernando Broncano, Thomas Sturm i Amparo Lasén.
Hiperdemocràcia i liberalisme: Per a què serveixen els drets?
A La rebel·lió de les masses, Ortega y Gasset va pintar la condició hiperdemocràtica dels seus temps, que alimentava l’imaginari de l’acció directa. Per a què serveixen els drets i les llibertats? Quins són els límits de la voluntat popular? Com encaixen la democràcia i el liberalisme? La democràcia liberal, model triomfant de la història, Fukuyama dixit, evoluciona amb el temps. Cada època li descobreix nous problemes, altres límits, possibilitats inèdites, curtcircuits. Quins són els problemes específics de les nostres democràcies? I les solucions? Àngel Puyol modera aquesta taula amb Javier Gomá, Alicia García Ruiz i Joan Vergés Gifra.
L’emergència del futur: Qui representa els qui encara no han nascut?
Les democràcies es troben encadenades als processos electorals. Les polítiques públiques no atenen tant el bé comú com el proper cicle electoral. Es diria que les democràcies representatives són presoneres del curt o curtíssim termini, incapaces d’atendre les urgències del llarg termini. Com protegir les futures generacions? Qui representa els qui encara no han nascut? Quines són les conseqüències del curt termini democràtic? César Rendueles modera aquesta taula que compta amb la participació de Mike Davis, Emilio Santiago Muiño, Esther Vivas i Íñigo González Ricoy.
Tecnologia
Community Land Trusts. Propietat tripartita del sòl
Les crisis d’habitatge i de molts comerços de la ciutat troben els seus orígens en el preu del sòl a Barcelona i en la seva forma de propietat, en una gran majoria en mans privades. Les Community Land Trusts, o fideïcomís de sòl comunitari, es basen en un model de propietat tripartita del sòl: administració pública, comunitat local, cooperatives de segon grau o fundacions (com a interès comunitari del projecte) i, finalment, les persones residents, usuàries o beneficiàries. Amb orígens en la població agrària afrodescendent dels Estats Units, hi ha iniciatives reeixides al Regne Unit o a Bèlgica. Aquesta activitat vol presentar el treball fet fins ara des de diferents agents de la ciutat i obrir el debat sobre el seu encaix a Barcelona. Gemma Garcia modera aquesta taula que compta amb la participació de Mara Ferreri, Eduard Cabré i Joaquín de Santos.
Gènesi-ficció de la indústria tecnològica: poder, expectatives i capital
El desenvolupament tecnocientífic entranya promeses, projeccions que estructuren les visions de futur que, com a societat, volem perseguir o evitar. Aquesta configuració d’imaginaris és un terreny profundament polític on capitals de risc, maneres de produïr coneixement, formes d’organització social i expectatives, lluiten per definir el que el món és, i hauria de ser. Aquesta activitat presenta dues mirades complementàries sobre la relació entre tecnologia, futur, política, imaginació i transformació sociotècnica. Moderada per Andreu Belsunces i la professora de Harvard Sheila Jasanoff discutiran sobre com mercats, algorismes, pensament especulatiu, infraestructures i regulacions s’emboliquen en la emergència i estabilització de noves realitats.
Capitalisme de plataforma. Concentració de poder
Els mercats estan generant dinàmiques monopolístiques gràcies a estratègies empresarials orientades a convertint-se en el hardware i software on operen altres empreses i consumidores. El capitalisme de plataforma i la vigilancia que comporta son ja al centre del debat, així com les dinàmiques precaritzadores de les persones operant en les plataformes per subsistir o l’acceleració de la inteligencia artificial en tot això. Aquesta activitat posarà el focus però en fer visible que tot i els esforços de regulació les dinàmiques de concentració de poder que se’n deriven estan afectant també a la qualitat democràtica de les nostres societats. Tot això explorant estratègies que estan emergint al respecte tant des de les administracions com des del teixit empresarial i social. Un diàleg entre Nick Srnicek, Mayo Fuster i Liliana Arroyo.
Afectes i tecnologia: trobada entre Speculative Intimacy i Spiritual Boyfriends
Quin paper té tot allò digital en relació amb l’amor, l’espiritualitat, la immaterialitat, el poder o la política neoliberal i les seves tècniques de control i de vigilància? Els últims treballs de Núria Guiu i Alicia Kopf ressonen i s’han anat desenvolupant en l’últim any per explorar on es creua el cos, les relacions afectives i la tecnologia. En aquesta activitat de la Biennal, totes dues artistes oferiran una mostra especial adaptada i integrada dels seus treballs respectius.
Organitzant transicions ecosocials
Les dificultats per fer efectius drets bàsics com podrien ser el de l’habitatge, l’aigua, el temps propi o la mobilitat estan generant noves dinàmiques d’acció social coordinada. Congressos, observatoris o plataformes digitals; multituds d’espais estan mirant d’articular de la comunitat a les institucions. Més enllà del treball que fa una entitat o una organització individualment, què estem aprenent del treball conjunt que passa en espais de coordinació? Aquí volem aprofundir, des d’experiències pràctiques, en quin tipus d’activitats s’estan duent a terme, quines eines es fan servir, quines lògiques d’acció s’estan veient més efectives i per què. Què sabem del funcionament del canvi social i, més important, com ens podem articular per multiplicar-ne l’impacte. Adrià Garcia Mateu modera aquesta taula que compta amb la participació de Ricard Jornet, Ariadna Güell, Míriam Planas, Jaime Palomera i Marta Junqué.
El futur ha estat cancel·lat
La colonització de Mart no és un projecte, és una metàfora. El veritable repte ara és negociar les noves condicions d’habitabilitat de la Terra. Al capdavant de l’institut Strelka, el sociòleg Benjamin Bratton busca noves eines en la intersecció de l’art i la geoenginyeria. L’arquitecta grega Areti Markopoulou, directora acadèmica de l’IAAC, busca solucions capaces de maridar els processos descentralitzats i comunitaris amb els models basats en enginyeria predictiva i estadística, a fi de construir espais urbans horitzontals d’òptima habitabilitat.
Del cos al núvol: tecnologies digitals i escales d’habitabilitat
Diferents postures feministes han tractat la dona com a víctima passiva de la tecnologia. En aquest sentit, el xenofeminisme es presenta com un corrent renovador en la mesura que reconeix el seu poder emancipador i apunta a construir estratègies a l’altura dels nostres temps d’accelerada virtualització. Aquest debat abordarà la manera en què el cos ha adquirit noves escales de realitat i habitabilitat en els entorns digitals prenent com a punt de partida l’àmbit domèstic per tal de pensar el núvol com a llar dels nostres cossos de dades. Així com la casa ha estat l’enclavament de la reproducció social que perpetua valors normatius, les infraestructures tècniques generen, al seu torn, normativitats algorítmiques perpetuant l’ordre social establert. Un diàleg entre Helen Hester, Alejandra López Gabrielidis i Toni Navarro.
Habitar el col·lapse
Els impactes visibles de la crisi climàtica estan situant al centre de l’imaginari col·lectiu la idea de col·lapse general que altres crisis, com les humanitàries o de desigualtats, no s’havien estès. Carlos Taibo, professor de ciència política i autor de diversos llibres sobre el col·lapse, i Marina Garcés, professora de filosofia, escriptora i exploradora del que ella mateixa defineix com a època pòstuma, exploraran les causes i la mateixa idea de col·lapse i sugeriran maneres d’afrontar col·lectivament i des de la vivència íntima el present i un futur que sembla en descomposició.
Barcelona Digital: Cocreant la memòria, ecosistema i economia de la Barcelona digital en clau de diversitat
En un context amb urgència per generar una ciutat oberta i inclusiva, aglutinadora del coneixement obert i accessible, interseccional, feminista i justa, digital a la vegada que analògica, es proposa realitzar Wikigender Barna, un esdeveniment en què diferents comunitats de dones es reuniran físicament i en línia per generar nodes amb el fi de visibilitzar i seguir construint la Barcelona amb perspectiva de gènere digital. L’objectiu és generar un espai de conversa, de generació de xarxa i visibilització del treball, reptes i propostes que representen diferents col·lectius de dones de la ciutat vers als entorns digitals a través d’una jornada de programació de taules rodones, editatones, projeccions audiovisuals i música generades per les participants. Aquest taller i taula rodona serà impartit pel Grup Dimmons.
Escenaris d’acció col·lectiva contra el feudalisme digital
La pandèmia ha digitalitzat tots els aspectes de les nostres vides, introduint intermediaris dubtosos en espais fins ara sagrats. Com podem defensar els barris, les escoles i els espais privats de la colonització de les plataformes digitals? La periodista Karma Peiró moderarà la conversa entre dos experimentats activistes italians: l’especialista en seguretat Claudio Agosti, membre del col·lectiu berlinès Good Technology i del laboratori d’idees europeu DiEM25, i Simona Levi, fundadora d’Xnet, FCForum, 15MpaRato i impulsora de la recent campanya “No Google a les escoles”.
Cap nom és innocent
La societat és el consens de noms que li donem a les coses, per això el llenguatge és la primera eina de transformació de la realitat. Avui veiem que el discurs polític torna a deshumanitzar col·lectius amb símils animals; la mateixa personalització de productes comercials per disfressar la seva toxicitat s’usa per reescriure la història i segrestar els seus símbols. Les plataformes digitals garanteixen la viralitat dels continguts més escandalosos, la qual cosa facilita la integració de models de conducta intolerables en la vida pública. El sociòleg Carlos Delclos conduirà el debat entre l’artista nord-americana Kirsten Stolle, el treball de la qual estudia aquestes estratègies amb un exercici d’anàlisi sintàctica i semàntica, i Valerie Miles, editora de Granta i especialista en la imaginació com a vehicle de transformació social.
Coses que fan coses. Objectes tecnològics / Robots i algoritmes
Presentació del treball de les artistes i investigadores Jara Rocha i Joana Moll, en diàleg amb les anàlisis que tant elles com Fieke Jansen han desenvolupat entorn del paper que tenen els objectes tecnològics, algorítmics i d’”intel·ligència artificial” en l’ordre polític global, íntim i corporal contemporani, i entorn de les pràctiques de resistència possibles.
La música urbana per (re)pensar barris i espai públic
La nova escena de música urbana i l’aparent revifada dels discursos d’enaltiment del barri i el ser de carrer conviu alhora amb la realitat de la gent jove als barris i ciutats, cada cop més copsades per un turisme massiu i caracteritzades per la manca d’espais on sigui viable donar vida a allò col·lectiu. Com sobreviu doncs una música que neix del carrer i de la presa de l’espai públic en l’actualitat? Quin paper hi juguen les noves tecnologies? Com es retroalimenten l’art i la ciutat? Anier i Tribade (Masiva Lulla i Bittah), mc’s del panorama actual de la música urbana, conversaran sobre quines representacions i imaginaris s’estan creant sobre els barris i l’espai públic des de la música urbana, els seus conflictes, i com això alhora els transforma.
Futurs
Les veus del planeta
Els humans hem narrat el món infinites vegades, encavalcant tota mena de relats, imaginant, explicant i posant paraules al nostre lloc en el planeta. Però avui els discursos dominants emparen una explotació insostenible dels recursos i el menyspreu envers les altres formes de vida. Potser és l’hora de recosir aquesta ferida oberta i de començar a escoltar les altres històries, les dels no humans. Sabrem així refer el nostre vincle amb la Terra? En aquesta sessió, la filòsofa Vinciane Despret presentarà la seva lectura performàtica «Fonocè», en la qual, acompanyada per l’artista Antoine Bertin, ens descobrirà un paisatge sonor creat per animals no humans. Tot seguit, podrem escoltar les reflexions de la filòsofa i biòloga Donna Haraway, pionera en repensar la nostra relació amb la resta d’espècies vives i autora d’una obra que ha capgirat el diàleg entre humanitats i ciència. La cantant Maria Arnal posarà música a les paraules de Haraway i s’hi afegiran les escriptores María Sánchez i Irene Solà que, en simbiosi, entrellaçaran històries i faran créixer, a tres veus, un liquen fet de paraules.
Mirar el futur
La nostra relació amb el futur ha canviat: ja no hi ha grans promeses que orientin el present cap a un horitzó millor. Des de fa un temps, les crisis polítiques i econòmiques i la insostenibilitat del nostre mode de vida semblen conduir-nos a un carreró sense sortida on la paraula futur és buida de sentit. Però enlloc està escrit que ens dirigim inevitablement al col·lapse. En aquesta sessió coorganitzada amb la Setmana de la Poesia 2020, el poeta Enric Casasses, acompanyat pel músic Ilia Mayer, presentarà un manifest poètic per al futur i posarà nom a algunes de les esperances i les decepcions que acompanyen aquesta paraula. Seguidament, l’escriptora Margaret Atwood, mestra de la ficció especulativa i creadora d’alguns dels universos distòpics més reconeguts de les darreres dècades, conversarà per videoconferència amb la periodista Anna Guitart. A més, descobrirem la seva obra poètica de la mà de Maria Cabrera, que recitarà alguns dels poemes d’Atwood traduïts al català per Montserrat Abelló.
El mirall del racisme
La recent onada de protestes contra la discriminació racial arreu del món ha posat en evidència que el racisme de les societats occidentals està arrelat als mateixos fonaments del sistema, fins al punt que encara avui determina allò que quotidianament percebem com a propi i normal. Haver de viure fora d’aquests límits pot implicar una vida sense condicions d’igualtat i dignitat. Des de fa temps, però, múltiples veus han repensat la comunitat des de la reivindicació de la diferència i buscant la unitat en allò que ens separa. Quins passos hem de fer per construir una societat on la diferència no sigui sinònim de discriminació? La periodista Tania Adam, especialitzada en societats africanes i diàspores, conduirà aquest diàleg on es traçarà una genealogia dels racismes a l’Estat espanyol, s’analitzarà la situació actual i s’observaran perspectives de futur. Hi participarà l’advocada i activista gitana Pastora Filigrana, el professor Mostafà Shaimi, expert en racismes i diversitat religiosa, l’activista i acadèmica afrofeminista Esther (Mayoko) Ortega, i també la filòsofa francesa Elsa Dorlin, que investiga els sistemes de dominació a la intersecció entre gènere, raça i sexualitat. L’artista afrobanyolí Daura Mangara posarà música a la sessió amb algunes de les seves cançons contra la discriminació racial.
5 Futurs
El futur és avui un lloc incert, però aquesta incertesa no neix del desconeixement dels reptes als quals hem de fer front col·lectivament. Hi ha preguntes concretes, problemes ben definits, situacions que cada dia mereixen l’atenció d’experts arreu del món i que fan que puguem imaginar alguns dels horitzons que definiran les properes dècades. Des del rol de la intel·ligència artificial i de les tecnologies de la informació en la societat, o la deriva de les democràcies liberals, la crisi de drets i llibertats polítiques i el paper creixent dels autoritarismes, fins al repte de l’emergència climàtica i el nostre lloc com a espècie en el futur del planeta. L’assagista Peter Frase reflexionarà sobre capitalisme i tecnologia, mentre que la filòsofa Laura Llevadot posarà el focus en el terreny del pensament polític. Lucas Barrero, ambientòleg i activista climàtic, farà un al•legat generacional per la justícia climàtica, mentre que l’arqueòleg Eudald Carbonell reflexionarà sobre el nostre paper com a espècie en un planeta en crisi. Des de Xile, l’escriptora Nona Fernández buscarà en la memòria col·lectiva les eines per mirar endavant. Totes aquestes mirades s’entrellaçaran amb la intervenció audiovisual de l’artista Marta Verde, que posarà música i imatges a aquests possibles futurs.
Cultura Zoomer
En la darrera dècada, l’expansió de tecnologies basades en internet ha fet emergir nous llenguatges que, des de la interconnectivitat i l’abast de les xarxes socials, han capgirat el paradigma cultural. Les generacions més joves han accedit al món a través d’aquestes transformacions culturals que, lluny de ser una bombolla, s’han produït en simbiosi amb múltiples fenòmens socials i polítics d’arreu, des del creixent context de precarietat laboral fins a les reivindicacions feministes o l’activisme pel clima. Quins fenòmens culturals interessen a aquestes noves generacions i com els ha afectat la pandèmia i el confinament? El filòsof i youtuber Ernesto Castro, que ha fet d’aquestes qüestions un dels seus centres d’interès, conduirà aquest debat. Hi participaran la periodista i escriptora Anna Pacheco, que analitza la cultura popular amb una perspectiva de gènere i de classe; l’escriptora, filòsofa i activista trans Elizabeth Duval, que ha reflexionat sobre el poder mediàtic a partir de la seva experiència com a personatge públic, i també la periodista Clàudia Rius, que ha posat el focus en les manifestacions culturals emergents dins l’ecosistema cultural català. La conversa es pot consultar al web del CCCB.
Ciutat, conflicte i emancipació
Les ciutats són espais de multiplicitat de vides, històries i mons. Sovint la trama urbana és l’escenari de formes de violència i d’opressió, que s’exerceixen en unes coordenades concretes i sobre uns cossos determinats, a vegades de manera més subtil i simbòlica, d’altres, més descarnada i brutal. Però les ciutats també són llocs de possibilitat d’emancipació, on els individus poden traçar nous camins i teixir noves aliances, on res està escrit i els destins individuals i col·lectius poden fer un gir nou cada dia. Les escriptores Marta Sanz i Cristina Morales han descrit en les seves obres aquesta violència estructural que s’encarna a les ciutats i han reflexionat sobre les possibilitats d’emancipació més enllà dels límits que imposa la norma. L’escriptora i activista Brigitte Vasallo, que també ha tractat aquestes qüestions, serà l’encarregada de conduir el diàleg. Aquesta sessió clourà amb la posada en escena d’un monòleg centrat en l’experiència de ser dona negra a Catalunya. La peça és una creació original de la dramaturga Denise Duncan i serà interpretada per la cantant i actriu Yolanda Sey.
La llibertat o la vida
“Llibertat o mort”, el lema polític més cridat de la història d’Occident, proclamava que la vida només valia la pena si reconeixia alguna cosa més alta que ella mateixa. La pandèmia ha trinxat les idees que havíem heretat sobre la llibertat i la mort, sobre la supervivència, la vida plena, el control social i la comunitat. El virus ha vingut a portar-nos un nou missatge: «La llibertat és la mort». I, per mantenir-nos en vida, hem acceptat la reducció més dràstica de llibertat de les nostres vides. En el món que ve, tindrà més valor la mera protecció de la vida o la vida plena en llibertat? Ho fiarem tot a una existència llarga, segura, indolora encara que calgui renunciar a les coses que li donen sentit? Com serà la comunitat postpandèmica que encara no existeix L’escriptor i hel·lenista Raül Garrigasait, per a qui la llibertat no és un acte heroic individual sinó un do de la comunitat, conduirà un debat on plantejarà si és possible aprendre, de manera col·lectiva, una llibertat més profunda. L’acompanyarà el filòsof Joan Canimas, especialista en ètica aplicada a l’acció social, que recentment s’ha mostrat molt crític amb el paternalisme jurídic de l’Estat durant el confinament. També hi participarà la professora Aida C. Rodríguez, investigadora en drets humans i experta en justícia restaurativa, que tractarà aquestes qüestions a partir del seu coneixement sobre les situacions de privació de llibertat.
Una sospita de llum
Com deia Fernando Pessoa, “Hi ha un oasi en l’Incert / i, com una sospita / de llum on no hi ha escletxes, / passa una caravana”. El tancament dels actes de la Biennal coincideix amb la clausura de Barcelona Poesia 2020. Per això enguany traduïm aquesta coincidència en un recital que s’obre a la reflexió i que, poèticament, pensa el futur a través de la veu de joves autors de tot el món. Perquè necessitem trobar-nos i, col·lectivament, convocar un futur que vulguem fer-nos nostre, perquè sabem que, perquè sigui possible, cal fer memòria i escoltar no només què diuen sinó com diuen els versos d’alguns dels poetes joves més rellevants de l’actualitat. La poeta Koleka Putuma, una de les veus amb més ressò de Sud-àfrica, l’escriptora i performer palestina Farah Chamma, el poeta gallec Elias Knorr, considerat un dels tres poetes més representatius de la lírica islandesa, el poeta i filòsof italià Francesco Deiana, mestre del dir i el pensar i la neerlandesa Ellen Deckwitz, premiada i aplaudida arreu, són els cinc poetes internacionals de l’acte. Alguns hi seran presencialment, d’altres telemàticament. Completen aquest cartell de luxe les veus de poetes que reciten a casa: Guim Valls (Barcelona, 1992), Laia Carbonell (Castellbisbal, 1986), David Leo Garcia (Màlaga, 1988) i Ashle Ozuljevic (Santiago de Xile, 1986). I, per arrodonir la proposta, res millor que la música d’Aurora Bauzà i Pere Jou, dos compositors que creuen que una melodia és també un fenomen físic, visual i palpable.
