El barceloní Enric Casasses i Figueres és fill de químics i de poetes i, d’aquesta mescla explosiva, quasi bé alquímica, n’ha sorgit una de les veus més potents de les lletres catalanes contemporànies. Criat entre Barcelona i l’Escala, aquest home de lletres amb tendència al nomadisme ha viscut a Tenerife, Montpeller, Nottingham o Berlín, mentre aixecava un edifici literari iniciat amb ‘La bragueta encallada’, el 1970, i que ha continuat amb més d’una vintena de poemaris, llibres d’assaig, narrativa o traduccions. Fa uns dies va guanyar el Premi Lletra d’Or amb ‘El nus la flor’, i ara se li suma el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. I nosaltres el vem tenir a l”Àrtic’, on sempre és un plaer rebre algú que fa de la poesia la més estimulant de les reflexions.

 

Enric Casasses i cia.

Abans de ser un llibre i un disc, ‘El nus la flor’ va ser un recital de poesia. Fa un temps, el músic Daniel Ariño volia treballar amb un poeta per a un espectacle multidisciplinari. La cantant Maria Mauri li va presentar Enric Casasses, un dels poetes més insubornables de les lletres catalanes contemporànies, i l’entesa va ser molt bona. Ara, després d’haver girat amb aquest espectacle, l’han convertit en un llibre visual i juganer, que alterna versos en diferents tipografies i maquetacions amb dibuixos i il·lustracions. Una manera de traduir, a la paraula escrita, l’associació entre Casasses, Ariño i Mauri.

Poeta i rapsode

A més de la tasca de poeta, que exerceix des de fa gairebé 50 anys, Enric Casasses també és un dels grans rapsodes catalans. Les seves lectures de poemes es converteixen en defenses dels seus versos, que es declamen en un estil molt personal i, en ocasions, amb acompanyament musical de figures com Pascal Comelade. Amb ell, el recital agafa visos de posada en escena i la lectura en veu alta es converteix en un exercici d’amor a la paraula, el material amb què Enric Casasses explica la realitat i les seves misèries.