A l’Esther Vivas la coneixem molt bé com a col·laboradora de programes com l”Àrtic’ o el ‘Bàsics’, tertuliana política, periodista d’opinió o activista a favor d’una alimentació responsable. Però l’Esther també és mare, i una de desobedient. Això és el que s’extreu del títol del seu nou llibre, ‘Mama desobedient’, que ens porta a replantejar-nos la nostra manera d’entendre la maternitat en una societat en què les veus que qüestionen l’heteropatriarcat es fan cada cop més presents.
Mare abnegada o mare “superwoman”
Als anys 70, el feminisme qüestionava la necessitat de la dona de ser mare. Al segle XXI, l’Esther Vivas ens explica a ‘Mama desobedient’ que la batalla passa per integrar la maternitat en una filosofia feminista, en què els drets de les dones no es vegin menystinguts pel fet de ser mares i puguin viure aquesta experiència com elles vulguin, no com marqui la societat patriarcal. Així, el relat masclista i trampós que plantejava només dues opcions, entre ser una mare abnegada que es queda a casa o ser una mare “superwoman” que treballa i cuida de les criatures, s’ha de superar.
Viure l’embaràs amb totes les seves conseqüències
Però si la maternitat s’ha de replantejar, ho ha de fer de manera transversal. Ja no és només una qüestió dels drets de les mares a ser-ho, sinó de com ho volen ser. A ‘Mama desobedient’, l’Esther Vivas parla de com es viu l’embaràs, les mancances que hi ha, en àmbit social, per parlar de qüestions tan dures com el dol perinatal o l’avortament, però també de com, en el moment del part, la fredor dels hospitals deshumanitza una experiència que hauria de ser molt més respectada. I un cop la criatura ha nascut, cal plantejar temes com l’alletament natural, o mitjançant substitutius, que també planteja una sèrie de qüestions en què les necessitats de la dona i del nen queden en un segon pla respecte a la lògica capitalista. Llegint aquest llibre queda clar que l’Esther Vivas ha fet de la seva maternitat, també, una qüestió de resistència feminista.
