L’edatisme és el terme que s’utilitza quan es discrimina algú per la seva edat, una realitat molt habitual al món del cinema i el teatre o a les sèries de televisió. Aquests dies, amb la tornada de ‘Friends’ 17 anys després que s’emetés l’últim capítol, la gent se sorprenia que es fessin grans, que tinguessin arrugues; els nostres mites no es poden fer grans. Una de les sèries de l’any, ‘Mare of Easttown’, està protagonitzada per Kate Winslet de 45 anys que va exigir al seu equip que li recuperessin les arrugues que li havien esborrat als cartells promocionals. Kate Winslet volia interpretar una dona de 45 anys que aparenta 45 anys i no 30, fins i tot va haver de convèncer el director que no volia amagar la seva panxa en una escena de llit.

Si la sèrie de l’any és ‘Mare of Easttown’, la pel·lícula de l’any és ‘Nomaland’, que s’emportava l’Oscar a la millor pel·lícula i també a millor actriu per Frances McDormand, que als seus 63 anys ha aconseguit el quart Oscar; és la segona actriu amb més guardons. McDormand diu que percep la maduresa com un regal. Les actrius de 40 els costa trobar papers, encara és més difícil als 50 o als 60 però, i les de 70 anys? Doncs aquests dies al Teatre Lliure de Montjuïc podem veure una obra amb quatre grans actrius de casa nostra que estan al voltant dels 70 anys. Magda Puyo dirigeix Muntsa Alcañiz, Lurdes Barba, Imma Colomer i Vicky Peña al Teatre Lliure fins al 20 de juny.

L’obra dona veu a quatre dones molt resilients, dones que tenen una certa edat, dones amb una gran experiència, i aquesta veu no sol estar en primer pla.”
Magda Puyo, directora
El teatre és un mirall de la societat i ha d’oferir veu a les persones grans, a les persones ancianes i també a les persones joves, a tothom.”
Vicky Peña, actriu

Caryl Churchill, una dramaturga de 82 anys

‘I només jo vaig escapar-me’ és una peça d’una de les dramaturgues més experimentals d’Anglaterra, Caryl Churchill, que ja té 82 anys. L’autora va estrenar l’obra l’any 2016 al Royal Court de Londres quan tenia 77 anys, però sembla parlar del present i del futur que estem vivint de pandèmia i emergència climàtica, una obra per reflexionar sobre les calamitats del món mentre prenem unes pastetes i una tassa de te.