La dramaturga, directora i actriu Denise Duncan torna a la Sala Beckett fins aquest diumenge amb la versió en castellà d’‘El combat del segle’, i ve a parlar-nos-en a l”Àrtic’.
El combat constant de Denise Duncan
‘El combat del segle’ explica la història real de Jack Johnson, un boxejador nord-americà que, a principis del segle XX, es va convertir en el primer afroamericà a guanyar el títol mundial dels pesos pesats. La rellevància d’aquest fet i la seva victòria contra el també boxejador Jim Jeffries, considerat “la gran esperança blanca”, van sacsejar una societat racista que mai va perdonar a Johnson que, essent de pell negra, vencés un blanc.
La rancúnia de la justícia i l’administració nord-americana van portar a inventar-se una llei que prohibia als negres viatjar amb blancs i a aplicar-la retroactivament a Johnson, que va haver de fugir del país per no anar a la presó i va venir a parar a Barcelona. Aquí, va ser un habitual dels cabarets de la nit barcelonina, i es va fer popular per la seva personalitat, el seus triomfs com a boxejador i per combats d’exhibició com el que va fer a La Monumental contra Arthur Cravan.
Hi ha gent que considera que va ser la primera performance del món perquè no hi havia res a fer. De fet, el cap de la policia anava buscant Cravan pels bars perquè no sabia si es presentaria. Li va donar diners perquè és presentés, va arribar amb ressaca, borratxo, no se sap… I van fer una mica de paperot perquè Johnson podria haver-lo tombat en 10 segons”
Denise Duncan
Tot plegat serveix a Denise Duncan per explicar-nos la història de Johnson, per visibilitzar personatges afroamericans als nostres escenaris, però també per reflexionar sobre el racisme endèmic de la societat, i sobre els combats que han d’efectuar, cada dia, aquells que no han nascut amb la pell blanca. ‘El combat del segle’ es va estrenar a la Beckett l’any passat i, després d’estar-se una temporada al Centre Dramàtic Nacional, torna a les nostres cartelleres amb el mateix repartiment: Armando Buika, Àlex Brendemühl, Queralt Albinyana, Yolanda Sikara i Andrea Ros.
Una trinxera de resistència
Denise Duncan Villalobos ha fet del teatre una trinxera de resistència, un instrument de visibilització i un altaveu per a les veus silenciades. Nascuda a Costa Rica, on va estudiar periodisme i arts dramàtiques, es va traslladar primer a la Corunya i després a Barcelona, on es va formar a l’Institut del Teatre. Dramaturga, directora i fundadora del col·lectiu Tinta Negra i de la companyia La Pulpe Teatro, la Denise ha reflexionat sobre xacres tan d’actualitat com el racisme o el masclisme, i ha situat al centre de l’escena la realitat de diversos personatges afrodescendents.
La primera vegada que em van insultar pel meu color de pell tenia cinc anys. Creixes amb aquesta consciència, no només de qui ets sinó de com ets percebuda. Recordo una professora que vaig tenir a Costa Rica que em va dir: ‘Ets molt bona actriu però amb el teu físic mai treballaràs’. L’avantatge és que a tossuda no em guanya ningú i vaig dir: ‘Que no treballaré? No treballaràs tu!'”
Denise Duncan
I ara, s’enfronta a un nou “round” d”El combat del segle’ a la Sala Beckett, i per això, avui l’hem convidada a l”Àrtic’, en què sabem que a la cultura li cal resistència, tenir un bon “punch” i no llançar mai la tovallol
