Ens volem fixar en sèries en què el protagonista és el dolent de la funció, allò que podríem anomenar “sympathy for the devil” (“simpatia pel diable”), com dirien els Rolling Stones. Es tracta d’un fenomen més televisiu que cinematogràfic, perquè des dels temps de serials dramàtics com ‘Dallas’ el dolent ha acabat essent moltes vegades el veritable focus de la història. Compilem la maldat televisiva més recent i alguna que ja ha passat a la història.
1. ‘Loki’
Michael Waldron
Disney +, 2021
El germanastre de Thor, i l’enemic més carismàtic dels Avengers, ja té la seva sèrie pròpia a Disney Plus. Era el dolent de la primera pel·lícula dels Avengers, però la popularitat del personatge i el carisma de l’actor Tom Hiddleston l’han acabat convertint en un antiheroi que, això sí, cau bé justament perquè no saps mai què en pots esperar. A la seva sèrie pròpia, Marvel juga a dos fronts: a continuar la història des dels fets d”Endgame’, que és quan vam veure per darrer cop el personatge, i a la vegada dotar-lo d’altres horitzons narratius que trenquen amb el que hem vist fins ara. A la sèrie, el protagonista és capturat per una agència que controla els viatges en el temps il·legals i haurà de col·laborar amb ells per atrapar un perillós assassí. De moment, el primer episodi és una magnífica introducció a aquest univers i funciona molt bé perquè Hiddleston li té molt agafada la mida al paper.
2. ‘M.O.D.O.K.’
Jordan Blum i Patton Oswalt
Disney +, 2021
Marvel també ha estrenat aquesta sèrie d’animació per a adults que se’n riu de la doble vida dels malvats. Marvel és una de les companyies que més i millor tracta el gènere de l’animació per a adults, que li permet explorar estils i personatges que potser tindrien un encaix més difícil entre les grans audiències. ‘M.O.D.O.K.’ n’és un clar exemple: és una paròdia de la maldat plantejada com si fos la típica “sitcom” familiar, però està plena de gags i diàlegs per emmarcar que se’n riuen de tot i de tothom. La sèrie mostra aquest personatge tan pintoresc provant de ser un bon pare i un bon marit mentre intenta dominar el món. S’hi nota la mà del seu creador, Patton Oswalt, que també posa veu al protagonista.
3. ‘Los Sopranos’
David Chase
HBO, 1999-2007
Aquesta magistral sèrie brilla en tots els seus aspectes formals i dramàtics, però el que encara la fa més revolucionària és que se’ns fa partícips d’un punt de vista tan insòlit com incòmode. Malgrat sabem que Tony Soprano és un individu imprevisible i de moral més que discutible, acabem empatitzant amb els seus conflictes emocionals i d’alguna manera patim pel que li pugui passar. És el que m’agrada anomenar efecte Norman Bates, perquè a ‘Psicosi’ la teòrica protagonista de la funció desapareixia a la mitja hora i acabaves veient el món a través dels ulls d’un psicòpata.
4. ‘House of cards’
Beau Willimon
Netflix, 2013 – 2018
Abans que Kevin Spacey fos acomiadat de la sèrie, Frank Underwood era un clar exemple de dolent que pren tot el protagonisme. Aquesta sèrie ens emmirallava a un personatge detestable i sense escrúpols que serveix per fer un retrat inclement de la política i dels dèficits de les democràcies. Era molt eloqüent el recurs de trencar la quarta paret: sempre ens dibuixava un somriure maliciós que ens convertia una mica en còmplices dels plans sinistres del protagonista. Una llàstima que les darreres temporades fossin un veritable despropòsit, perquè les primeres eren una autèntica tesi sobre l’exercici del mal.
5. ‘Breaking Bad’
Vince Gilligan
AMC/Netflix, 2008-2013
L’evolució de Walter White és una de les més insòlites i arriscades de la televisió moderna perquè, a més, el personatge que interpreta Bryan Cranston no es limita a “tornar-se dolent”, com diu el títol, sinó que en les seves decisions hi ha un home que no vol resignar-se a perdre. Sabent que li queda poc temps, vol tenir el control, ser algú per una vegada a la vida, aconseguir que allò que sap fer li sigui veritablement útil. És impossible no identificar-se amb les seves motivacions i, per això, aquesta sèrie és, encara avui, una de les més grans. Per Walter White, sí, però també per les seves atmosferes i per una galeria de secundaris absolutament memorable.
6. ‘Killing Eve’
Phoebe Waller-Bridge
HBO, 2018-actual
L’assassina a sou Villanelle és el motor narratiu d’aquesta sèrie que també ha passat per localitzacions catalanes. Si bé aquesta sèrie s’està allargant més del que segurament li convé, Villanelle és el paradigma de personatge que ens hauria de generar una incomoditat però, en canvi, en provoca tot el contrari. És una assassina, però el seu món ens acaba semblant més real que no pas l’univers encartonat i ple de normes d’aquelles i aquells que la volen capturar. Aquesta divisió entre dos mons juxtaposats és un dels grans encerts d’aquesta sèrie, juntament amb les interpretacions de Jodie Comer i Sandra Oh.
7. ‘Dexter’
James Manos Jr
Showtime, 2006-2021
Aquest any torna un assassí que mata psicòpates. Un analista forense que aprofita la seva feina per matar assassins. Una bona idea que crec que no va acabar al gust de tothom. Les dues últimes temporades van ser desastroses i, per això, l’anunci d’aquest retorn ha estat rebut amb recel. Però també t’he de dir que potser serà una bona oportunitat per esmenar algunes decisions molt discutibles. En qualsevol cas, tornar a veure Michael C. Hall en la pell d’aquest personatge tindrà la seva gràcia.
