Asaari Bibang va néixer a Guinea, però va créixer entre l’Hospitalet i el barri del Raval, on estava interna a un col·legi. A la plaça del MACBA es va fer el primer petó, de jove va marxar a Madrid per treballar com a actriu però, cansada que només li oferissin papers de prostituta i immigrant, va decidir fer-se monologuista i riure’s de tot. Ara, tots els diumenges del mes de juny, Asaari Bibang estarà presentant el seu darrer espectacle al Teatreneu i, a més, acaba de publicar un llibre en què recull la seva història, ‘Y a pesar de todo, aquí estoy’. Asaari Bibang utilitza l’humor als seus espectacles per denunciar els microracismes que pateix al seu dia a dia.
Tots els nens i nenes negres que hem viscut els 90 a Espanya, ens hem passat cinc, sis anys amb els companys dient-nos ‘conguitos’, i la gent això no creu que sigui racisme, es pensa que és una broma. Et sembla una broma passar-te cinc anys amb la gent ignorant el teu nom?”
Combatre el racisme amb humor a la xarxa
L’activisme ha anat mutant amb els anys. El racisme és lluita als carrers i les places, però també a les xarxes socials com Twitter, Instagram, TikTok i amb humor, és la protesta a la xarxa, i més enllà d’Asaari Bibang, un dels millors exemples a casa nostra és Hanan Midan, una jove de Barcelona que té més de 82.000 seguidors a TikTok. I, segurament, un dels acudits de crítica política més coneguts dels últims anys són els seus vídeos virals.
L’humor també és una mostra d’empoderament per respondre els missatges de racisme i odi a la xarxa, una forma de ridiculitzar-los. Un altre exemple podria ser Long Li Xue, el jove gironí d’origen xinès que només amb 20 anys s’ha convertit en un reconegut “influencer” a casa nostra que, a més, és un dels personatges de la cinquena temporada d”Oh my goig!’ de betevé.
Les vambes ecològiques i sostenibles dels manters de Barcelona
Les vambes Ande dem, que vol dir “caminar conjuntament” en wòlof, la llengua senegalesa majoritària entre els manters de Barcelona, estan fabricades a petits tallers artesanals de València i Portugal, són sostenibles i ecològiques, tota una alternativa social a les vambes fabricades en condicions d’explotació laboral i sense respecte al medi ambient que havien de vendre fa uns anys a la manta per guanyar-se la vida.
Tots els beneficis de les sabatilles esportives aniran destinats a ajudar els manters de Barcelona i les seves famílies. Des que va començar a caminar el projecte de Top Manta Barcelona, els manters han aconseguit regularitzar la situació de 120 companys.
