La nostàlgia cultural ven i aquests dies s’està demostrant perquè no parem de parlar d’una sèrie que ens recorda que el temps passa per a tothom. La reunió dels protagonistes de la sèrie ‘Friends’ ens serveix per repassar altres retrobaments a la petita pantalla.

Les millors sèries de la temporada

1. ‘Friends: The Reunion’


Marta Kauffman i David Crane

HBO, 2021

S’ha estrenat un especial de ‘Friendes’ en què es reuneixen els protagonistes de la sèrie, i que ha demostrat que és tot un fenomen sociològic. Tot i que molts hauríem preferit que s’arrisquessin a fer una ficció sobre la situació actual dels personatges, al final s’ha apostat per aquest format de reunió, en què els protagonistes evoquen la seva experiència durant el rodatge i és l’excusa per repassar els grans moments de la sèrie. Dura 105 minuts, és molt dispers, perquè té una estructura molt descompensada i a vegades hi surten estrelles explicant coses que interessen poc. Però s’ha de reconèixer que com a viatge emocional és impagable, i veure els sis protagonistes de la sèrie compartint records i revelant algun secret és realment tota una experiència. Per a mi, el que millor funciona de l’especial és com ens demostra que aquells temps i aquelles persones (és a dir, nosaltres), ja no tornaran.

2. ‘El método Kominsky’


Chuck Lorre

Netflix, 2018 – 2021

Michael Douglas i Kathleen Turner, una de les grans parelles fílmiques dels 80, es retroben a la tercera temporada de la sèrie, que s’acaba d’estrenar sense Alan Arkin, que va anunciar quan es va estrenar la segona que baixava del tren. Per tant, aquesta se centra en el personatge de Douglas i els seus problemes amb el seu propi envelliment, i més quan entra en escena la seva imprevisible exdona. De fet, la química entre Douglas i Turner, sumada a uns diàlegs memorables, fan que l’absència d’Arkin es noti menys del que es temia. Recordem que aquesta parella d’actors van protagonitzar plegats les pel·lícules d’aventures ‘Darrer el cor verd’ i la seva seqüela, ‘La joia del Nil’, i que anys després Danny De Vito els va dirigir a la comèdia negra ‘La guerra dels Rose’.

3. ‘Salvados por la campana’


Sam Bobrick i Tracey Wigfield

Peacxock, 2020 – actual

La nova ‘Salvados por la campana’ no és cap meravella, però introdueix una curiosa variant: vol ser una renovació de la sèrie i al mateix temps n’és una paròdia, perquè s’hi trenca la quarta paret i està plena de gags que es riuen dels clixés de l’original. Fa gràcia? Menys del que voldria, però com a mínim no és una simple repetició d’esquemes. I el repartiment dels 90 és clau de tot això, perquè hi apareixen com a tutors de la nova generació. L’han renovat per a una segona temporada.

4. ‘Gilmore girls: a year in the life’


Amy Sherman-Palladino

Netflix, 2016


Netflix ha estat una de les plataformes que més ha apostat pels retrobaments, com demostra el retorn d’aquest drama generacional. I és que l’impacte emocional és inevitable, especialment quan es tracta de sèries com aquesta, que d’origen ja jugaven a la radiografia sentimental i que justament ens ho vam enganxar per pura empatia. Feia una dècada que no vèiem les noies Gilmore fins que Netflix va decidir produir una minisèrie en què cada capítol se centrava en una estació de l’any i descobríem que les protagonistes es preparaven per afrontar canvis molt importants. Un dels seus problemes fonamentals és que dedica tants esforços a tenir contents els fans que s’oblida d’explicar una història amb cara i ulls.

5. ‘Expediente X’


Chris Carter

Disney Plus/Amazon, 1993-2018


La sèrie protagonitzada pels agents Mulder i Scully va semblar més una reunió de vells amics que no una seqüela a l’ús. Si bé aquest “revival” de la sèrie reprenia les velles trames, al final del que es tractava era de veure Gillian Anderson i David Duchovny una altra vegada explorant la seva química en pantalla. La història estava plena de referències i picades d’ullet a la sèrie original, i tothom que hi apareix és tan conscient de la nostàlgia que arriba a semblar que es deixaran de ximpleries i acabaran parlant a càmera. Però, es clar, és el que dèiem, acaben sent retrats d’uns temps que ja no tornaran.

6. ‘Prison break’


Paul T. Scheuring

Disney Plus, 2005-2017


La sèrie de fugues presidiàries va ser el perfecte exemple quan et saltes la coherència d’una trama per poder ressuscitar-la. Serem pietosos amb els qui encara no l’han vista, i només direm que la cinquena temporada, la que ens va fer retrobar amb tots els personatges, acabava ressuscitant els morts i, fins i tot, desmuntant algunes trames que ja semblaven tancades. Però el pitjor que té és que fan muntar tot aquest merder i, al final, no va convèncer ningú, ni tan sols els més fervents defensors de la causa. És la demostració del que passa quan no entens que, a vegades, hi ha coses que millor deixar-les com estan.

7. ‘A West Wing special to benefit when we all vote’


Aaron Sorkin

HBO Max, 2020


Haurem d’esperar a l’aterratge d’HBO Max, previsiblement a finals d’any, per veure l’especial de ‘The West Wing’. Si bé una de les seves essències és veure de nou els actors i les actrius en un mateix pla, s’hi recrea un episodi d’aquesta gran sèrie que se centra en la importància d’anar a votar. No oblidem que es va rodar en plena pandèmia justament per això, per fer una crida al vot, i per això no es limita a ser una operació nostàlgica. També hi ha convidats de luxe i moments de complicitat entre vells coneguts i conegudes, però a diferència de ‘Friends’ sense buscar la llagrimeta de l’espectador.