El concepte “zoològic” es remunta al 1826 amb l’obertura del primer zoo a Londres. Les col·leccions d’animals, però, són molt antigues. Els reis i emperadors en tenien als palaus i a Barcelona el primer rastre el trobem a l’edat mitjana. El desaparegut Palau Reial Menor allotjava un grup de lleons i tigres. L’edificació se situava al carrer d’Ataülf, que llavors es coneixia com la baixada dels Lleons, i els cuidadors dels animals vivien al carrer de la Lleona actual. Però com a norma general aquestes bèsties no s’exhibien al públic.

Les primeres exhibicions públiques

Tal com explica l’antropòleg i historiador Xavier Theros, les mostres públiques d’animals van arribar a la ciutat el 1816 amb l’obertura del primer parc públic de Barcelona, el Jardí del General. L’espai s’ubicava entre l’avinguda del Marquès de l’Argentera i els carrers del Comerç i de la Fusina. Allà hi havia plantes exòtiques, un bon grapat d’espècies d’arbres i una col·lecció zoològica que incloïa un estany de peixos, oques, paons, faisans i aus aquàtiques. El recinte va patir nombrosos desperfectes durant la revolta de la Jamància i va desaparèixer de manera definitiva el 1877.

Els espectacles d’animals a la plaça Reial

Les mostres de feres van esdevenir molt populars en la Barcelona del segle XIX. Un dels racons que va ser escenari d’aquestes exhibicions era la plaça Reial. El 1848 s’hi mostrava una foca ensinistrada, de nom Figaro, que nedava en un cossi d’aigua. A la mateixa plaça s’hi va instal·lar l’anomenat Circo del Huerto de Capuchinos, que organitzava baralles d’animals i també feia un espectacle en què un os ballava o un cavall era muntat per un mico. Ja el 1877, el domador francès Jean Baptiste François Bidel actuava a la Gran Via amb lleons, elefants i hienes. Segons Theros, alguns ciutadans van assegurar que el domador fins i tot es va passejar per la Rambla amb una lleona.

La gènesi del Zoo de Barcelona

El model de zoo actual es va gestar a partir de col·leccions privades d’animals com la del veterinari i taxidermista, Francesc Darder, o la que l’empresari Lluís Martí-Codolar tenia a la Granja Vella d’Horta. El 1887 es va obrir el debat d’obertura d’un recinte zoològic a Barcelona i el 1892 es va inaugurar coincidint amb les festes de la Mercè. En aquell inici hi havia animals com els cangurs, antílops, camells, ossos, simis i aus exòtiques.

Els predecessors de Floquet de Neu i Ulisses

Ben aviat una elefanta es va convertir en l’animal més popular del Zoo. El seu nom era Baby i va ser rebatejada com a Avi. El 1914, però, es va trencar una cama i va acabar morint, tot i que es va arribar a especular que uns vàndals l’havien enverinat donant-li uns mistos per menjar. L’any següent l’exsoldà del Marroc Muley Hafid va regalar una altra elefanta als nens barcelonins. L’animal va ser batejat com a Júlia. Tal com va passar amb Avi, es va convertir en una autèntica estrella del Zoo. Fins i tot Àngel Guimerà o Amadeu Vives li van compondre un himne que els infants cantaven a les escoles. La seva popularitat va anar encara més enllà i el seu nom va batejar una cadena de sabateries que en lluïen la fotografia. Júlia va acabar morint de gana durant la Guerra Civil.