A la façana històrica del Palau de la Generalitat, construïda al segle XV i situada al carrer del Bisbe, hi ha una sèrie d’escultures en forma de cap que representen la societat medieval. Entre les figures hi ha el cap d’un esclau negre, que representa la presència d’esclaus a la ciutat de Barcelona en aquella època. Tan important era aquesta presència, que fins i tot es va crear la confraria de Sant Jaume per integrar-los.
Esclaus musulmans, de la Mar Negra, de l’Europa Oriental i de la península
L’esclavitud era un fenomen molt habitual a la societat medieval. De fet, els esclaus formaven part substancial de la societat, que no es podria entendre sense ells.
A Barcelona hi va haver tres fases diferenciades d’arribada d’esclaus. Cadascuna de les tres fases va deixar una cara diferent del fenomen. La primera, que va arrencar als segles X i XI aproximadament, es caracteritza per tenir una població esclava d’origen musulmà. A finals del segle XIV, l’arribada d’esclaus va créixer exponencialment a causa de la crisi demogràfica i econòmica causada per la pesta negra. La manca de mans per treballar es va suplir amb esclaus procedents de la Mar Negra i de l’Europa Oriental. Aquesta tendència es va acabar a mitjans dels segle XV, quan els turcs van començar a dominar els espais comercials de la Mediterrània Oriental. A partir del 1450, la caiguda d’esclaus de la Mar Negra i l’Europa Oriental va ser compensada per l’inici del tràfic negrer. L’expansió portuguesa per les costes africanes va fer que un gran nombre d’esclaus negres arribessin a la península Ibèrica i molts d’ells van acabar a Barcelona.
La confraria d’esclaus i lliberts
A causa del tràfic negrer, l’esclavitud a la ciutat va passar de ser blanca a ser negra. Això explica que l’any 1455 es fundés la Confraria d’Esclaus i Lliberts Negres de Sant Jaume, situada a la plaça del Palau de la Generalitat. D’aquesta confraria se’n tenen poques dades. Se’n sap que va ser creada per esclaus i lliberts negres que es van ajuntar per expressar el culte al patró, Sant Jaume, símbol de la cristianització dels infidels. Volia ser un vehicle d’inserció social dels esclaus. Els membres de la confraria participaven en les activitats cíviques i religioses de la ciutat, com ara les processons de Corpus. La confraria sembla que va existir al llarg del segle XVI i es va extingir al final d’aquesta centúria.
L’esclavitud, reglamentada
El govern municipal de Barcelona va reglamentar totes les qüestions que tenien a veure amb l’esclavitud: l’entrada d’esclaus a la ciutat, la compravenda a l’espai públic o el paper que tenien dins el teixit productiu i artesanal de la ciutat. Segons aquesta reglamentació, qualsevol persona amb capacitat econòmica podia comprar un esclau. Molta gent en tenia, des de les classes benestants fins als menestrals, i es podien comprar, fins i tot, a crèdit.
Tenir un esclau era un negoci rodó: l’amo l’utilitzava per al que li convenia i quan ja no el volia més el venia.
Els esclaus podien treballar en qualsevol àmbit productiu. N’hi havia a l’àmbit domèstic, treballant com a servei, o als tallers i obradors, treballant, per exemple, al tèxtil o al cuir. També s’ha documentat la feina esclava fent tasques pesades, com la càrrega de mercaderies des de la platja a la ciutat. Només un 10 % dels esclaus aconseguien la llibertat.
Ens ho explicava l’historiador Iván Armenteros, al 2018 en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.
