El 1966, un grup d’estudiants i intel·lectuals es van reunir en secret al convent dels Caputxins de Sarrià per fundar un sindicat d’estudiants democràtic. La tancada en resposta al setge policial es va conèixer com La Caputxinada. Jordi Bigues, periodista i escolà dels Caputxins de Sarrià quan es van produir els fets, i el pare Joan Botam, caputxí i amfitrió de la trobada, n’expliquen la història.
Assemblea constituent als Caputxins
La trobada d’estudiant i intel·lectuals va tenir lloc entre el 9 i l’11 de març de 1966. Es van reunir a la sala d’actes amb motiu de l’assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, el que havia de ser el primer sindicat democràtic d’estudiants del franquisme.
A l’assemblea de constitució hi van assistir més de 450 representants d’estudiants, professors i intel·lectuals, com ara Salvador Espriu, Pere Quart (Joan Oliver), Lluís Maria Xirinacs, Oriol Bohigas, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Maria Girona, Raimon Obiols, Josep Maria Benet i Jornet, Montserrat Roig i Fransitorra, Ricard Salvat, José Agustín Goytisolo, Albert Ràfols-Casamada i d’altres.
L’arribada de la policia
Hi ha diverses versions sobre com la policia va descobrir la reunió. Sembla que el cap de la policia, Antonio Juan Creix, feia dies que sabia que se celebraria una trobada important a Catalunya, però en desconeixia el lloc. És possible que la policia trobés l’assemblea fent un seguiment del professor García Calvo des de la seva arribada amb avió procedent de Madrid fins al convent dels Caputxins. En qualsevol cas, la policia va trobar la reunió i hi va posar setge.
A les vuit del vespre, el pare Joan Botam va demanar a Antonio Juan Creix que dialogués amb els integrants de la tancada. Un cop reunits, Botam els va dir que des d’aquell moment eren hostes seus i, per tant, s’havia acabat la reunió del sindicat i començava la Caputxinada.
Botam recorda que els integrants de la tancada se sentien valents i forts i, a diferència dels amics i familiars a l’exterior, no patien.
La reacció dels estudiants del barri
Jordi Bigues recorda que en aquella època, a la cruïlla dels carrers de Manuel de Falla i Benet Mateu, hi havia una residència d’estudiants antifranquistes molt actius de la qual ell n’era hoste. De seguida que se’n van assabentar del setge policial als Caputxins, van agafar les taules i les cadires d’un bar d’allà a la vora i van formar una barricada.
També van reaccionar els alumnes del Liceu Francés, situat a tocar dels Caputxins. Aquests llançaven els seus entrepans per sobre de la tàpia per facilitar l’alimentació dels tancats.
A poc a poc, el carrer del caputxins es va anar omplint dels estudiants i d’altres persones que cridaven contra la dictadura. De cop, com recorda Bigues, va aparèixer un Land Rover de la policia i es va dirigir a tota velocitat contra els manifestants. Bigues va caure a terra i va ser detingut. La policia li demanava insistentment el DNI però, Bigues, amb 12 anys en aquell moment, no sabia de què li parlaven.
Per a Bigues, aquella experiència va ser decisiva per convertir-se en activista contra la dictadura. Més endavant va estar tres anys fugitiu de la justícia franquista.
L’entrada de la policia
La policia volia entrar a l’edifici i ho volia fer de manera violenta. El germà Portell, fra Rosend, els va anar a obrir la porta i els va deixar passar tot demanant-los que ho fessin tranquil·lament. La policia va entrar i va detenir les persones que encara eren dins l’edifici. Alguns van ser torturats en dies posteriors.
La Caputxinada va engegar un moviment de solidaritat política que va desembocar en la creació de l’Assemblea de Catalunya o amb la manifestació dels capellans del 1966. Ens ho explicava el periodista Jordi Bigues l’any 2017 en aquest capítol del ‘Va passar aquí‘.
