Les entitats feministes s’han sumat enguany a la manifestació unitària del 8-M per denunciar que la covid-19 ha agreujat la precarització i la vulnerabilitat de les dones, sense poder deixar enrere la bretxa salarial i els feminicidis. “La pandèmia ha posat en evidència la gravetat de la situació que viuen moltes dones i la necessitat del feminisme per denunciar que el sistema patriarcal no se sosté“, explica Ares Batlle, membre de l’organització de la manifestació que ha omplert el passeig de Gràcia aquest dilluns a la tarda.
Ho saben bé a la Coordinadora d’Associacions Dones Migrants Diverses, que també s’ha sumat a la xarxa: “La pandèmia ha servit per visibilitzar que la feina de les cuidadores és clau, però nosaltres volem remarcar que ha estat essencial durant tota la vida”, reivindica la seva portaveu, Paula S, que subratlla la vulnerabilitat de les dones que es dediquen a les cures, amb tancaments forçats als domicilis i acomiadaments improcedents en el sector.
Remei Saéz, de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, també considera que la pandèmia ha agreujat la discriminació: “El tancament ha estat especialment cruel per a les dones que conviuen amb el seu agressor, però també ha subratllat els greuges de les que es dediquen a les cures i de les dones pobres”.
L’entitat Violeta creu que, un any més i tot i les restriccions, ha estat necessari sortir al carrer per reivindicar “un llarg etcètera”: “Contra la bretxa salarial i contra la discriminació en les tasques domèstiques, però sobretot seguim reivindicant poder sortir, vestir-nos i beure el que vulguem sense que ningú ens agredeixi, ens violi o ens acabi matant“.
