El Nadal del 1975, Lluís Maria Xirinacs va començar una acció de protesta al carrer per demanar l’alliberament dels presos polítics.

Xirinacs va estar plantat al carrer davant la Model durant un any i nou mesos, aproximadament. Entremig, el 15 d’abril del 1977, es van celebrar les eleccions al Senat i Xirinacs va ser el senador més votat com a independent. A partir d’aquella data, va alternar la seva tasca com a senador amb les estades davant la Model.

Durant el temps que Xirinacs va ser al carrer, la gent li duia coses per fer-li l’estada més agradable, com ara llibres, flors o senyeres. S’hi estava unes 12 hores diàries.

4 vagues de fam

La lluita política pacífica el va dur a fer 4 vagues de fam per atreure l’atenció internacional sobre la situació dels presos polítics durant la dictadura franquista.

L’activista havia començat la seva croada amb la primera vaga de fam al 1973, després d’haver estat tancat a la presó Model, per reclamava l’amnistia dels presos que havien lluitat contra la dictadura feixista, especialment la llibertat dels 113 detinguts durant una reunió de l’Assemblea de Catalunya a l’església Santa Maria Mitjancera de Barcelona.  La vaga de Xirinacs va durar 42 dies.

Cristià allunyat de l’Església

Xirinacs va néixer en una família burgesa i catòlica. Al principi, va intentar col·laborar amb l’Església, però no li va agradar el que hi va veure i ho va deixar estar. Es va ordenar sacerdot, però el 1990 va abandonar els hàbits.

Xirinacs, abans de la plantada davant la Model, ja havia protagonitzat diverses vagues de fam. La primera va ser el 1969, a Santa Cecília de Montserrat, per demanar la separació entre l’Església i l’Estat. També va ser un dels líders destacats de la Caputxinada, la revolta dels estudiants catalans i va destacar per la radicalitat democràtica de les seves propostes polítiques.

Lluís Maria Xirinacs 

El bar Modelo, un refugi

Al bar Modelo, davant la Model, Xirinacs va ser ben acollit el temps que va durar la seva plantada. Carmen Piqué, propietària del local, recorda que al principi els va sobtar veure una persona tantes hores a la vorera, amunt i avall. Es pensaven que esperava alguna “llibertat”, és a dir, la posada en llibertat d’algun reclús. El van advertir que el dia de Nadal no hi havia llibertats. Aleshores, Xirinacs els va explicar el motiu de la presència a la vorera. La Carme el va convidar a entrar i prendre un cafè. Recorda les pallisses que rebia per part de la policia, que després el deixava a la Zona Franca i havia de tornar caminant. El rebien al bar.

El 1975, Xirinacs va ser proposat al premi Nobel de la Pau, com ens relata Manuel Garcia de la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs.

Antonio Baños visita la Model