A l’espai del Fòrum, davant del Museu de Ciències Naturals, hi havia el Camp de la Bota, un nucli de barraques i un terraplè on el franquisme va afusellar més de 1.600 persones entre el 1939 i el 1952.

El Camp de la Bota té dos origens. Un, militar, com a camp de tir del segle XIX. Precisament, l’origen el nom de Camp de la Bota podria tenir relació amb un terme utilitzat en aquella època pels francesos i relacionat amb les pràctiques de tir. El segon origen és un nucli marginal de barraques que primer es va dir Pequín i que després va anar canviant de nom. Els barraquistes van triar aquest lloc per la proximitat a la platja, cosa que els permetia instal·lar-s’hi sense tenir la propietat del terreny. Però també perquè allà a prop, a la part baixa del Poblenou, hi havia les fàbriques de gas que llançaven restes de carbó que ells aprofitaven per viure.

El 26 de gener de 1939 les tropes franquistes van ocupar Barcelona i de seguida van començar els consells de guerra. Primer, a gent molt significativa, que és afusellada al castell de Montjuïc. Però de seguida es comencen a fer les execucions al Camp de la Bota. Als arxius militars de l’època hi ha detalls dels consells de guerra, com ara els denunciants i els testimonis.

El Camp de la Bota es va triar com a lloc d’execucions perquè estava allunyat de la ciutat, i perquè a ulls dels franquistes era un lloc despoblat: els barraquistes no comptaven per a ells. Tenia un altre avantatge, i és que ja hi havia un terraplè d’abans de la guerra, de quan s’hi feien pràctiques de tir, que proporcionava una paret de fons per posar-hi els afusellats.

S’ha calculat que a Barcelona es van fer uns 65.000 conselles de guerra. Les condemnes a presó van ser nombroses. Les penes a mort, també, malgrat algunes es van commutar per condemnes de presó. I, en total, es van afusellar unes 1.706 persones, la gran majoria al Camp de la Bota.

Les persones que estaven condemnades a mort no sabien quan serien executades. Se’l comunicava el mateix dia, al pati de la presó. Aquella mateixa nit els carregaven en un camió i els portaven des de la Model, al carrer Entença, fins al Camp de la Bota. Un cop executats, els tornaven als camions i travessaven de nou la ciutat camí del cementiri de Montjuïc. Allà, des d’un nucli de barraques que hi havia i que es deia Sobre la Fossa pel seu emplaçament, eren carregats en unes vagonetes i a través d’unes vies eren llançats a la fossa comú. Després eren coberts de manera molt precària sense cap mena d’identificació.

Hi ha persones que van tenir càrrecs molt significats en el bàndol republicà durant la guerra, que van poder viure tranquil·lament sense cap problema. També hi ha el cas contrari: persones que no havien fet pràcticament res i que van ser afusellades. Això cal atribuir-ho a l’atzar, a les denúncies o a les enveges entre veïns. Les pitjors misèries de l’ésser humà surten després d’una guerra civil.

Les execucions es van acabar l’any 1952 a petició del Vaticà, quan es va celebrar a Barcelona el congrés eucarístic.

Durant el franquisme es van aixecar plaques i monuments a tot arreu per recordar les persones mortes i executades durant la guerra, molt especialment les del bàndol nacional. Però cap ni una sobre els executats la dècada posterior a la guerra. No va ser fins l’arribada de la democràcia que es va aixecar a Barcelona un monument en memòria dels executats pel franquisme, la majoria al Camp de la Bota.