L’11 de maig del 1966, més d’un centenar de capellans es van manifestar en protesta per les tortures franquistes a un jove del Sindicat d’Estudiants.

Antecedents

Dos mesos abans de la manifestació de capellans, s’havia produït als Caputxins de Sarrià la coneguda caputxinada, en què es va constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona.

La caputxinada, la revolta dels estudiants catalans

Un dels delegats de la trobada va ser en Joaquim Boix Lluch, estudiant d’enginyeria, que posteriorment seria detingut acusat de comunista i torturat.

La manifestació

La manifestació de capellans va sortir de davant de la Catedral per anar a la prefectura de policia de la via Laietana. N’hi havia entre 100 i 120. La majoria eren joves, però els qui portaven la iniciativa eren quatre capellans més madurs: Pederals, Tutusaus, Jordi Llimona i mossèn Dalmau, el rector de Gallifa, que més tard abandonaria el sacerdoci. L’objectiu de la comitiva era lliurar una carta al cap de la Brigada Político-Social, Antonio Juan Creix, en protesta per les tortures a Boix.

En arribar a la prefectura, van ser rebuts a cops de porra. Un capellà va aixecar la mà per protegir-se i va fer caure la gorra d’un agent. Aquesta va ser l’excusa per carregar contra els clergues. El que portava la carta la va llançar intentant que entrés dins l’edifici, però va anar a parar al sostre d’un cotxe policial. Un oficial la va recollir i se la va guardar. Quan els capellans es van dispersar, alguns van anar a la parròquia de San Francesc de Paula, al costat del Palau de la Música, amb la intenció de refugiar-s’hi, però estava tancada.

La policia seguia actuant, a cops de puny i patades. Davant de la prefectura, Vicente Juan Creix, germà d’Antonio, va preguntar als manifestants: “¿A ustedes les parece edificante esto que han hecho?” I un dels capellans li va respondre que sí. Creix el va enviar “a casa o a rezar. ¡Pero ya!”.

La prefectura de via Laietana, la comissaria del terror

Jutjats i condemnats

Arran de la manifestació dels capellans, van ser jutjats al Tribunal d’Ordre Públic els quatre considerats responsables. Van ser condemnats a penes de presó, que no van arribar a complir perquè hi va haver un indult, i una multa de 100.000 pessetes.

La manifestació de capellans va ajudar a canviar la imatge que tenia la societat catalana de l’Església i de les seves implicacions amb el franquisme.Ho va explicar Roger Jiménez, periodista, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’ de 2019.