La plaça de Catalunya va demostrar que era el vertader centre de la ciutat quan se la van disputar els dos bàndols de la Guerra Civil. El 19 de juliol del 1936 va ser l’escenari d’una batalla campal. Ens ho explica l’historiador Àngel Reguera en aquest capítol del programa ‘Va passar aquí‘.
Expropiació dels terrenys
A finals del segle XIX la plaça no existia, i al 1892 l’Ajuntament va expropiar els terrenys, les cases i altres construccions que s’havien anat aixecant al mig de l’espai que s’havia format per l’enderrocament de les muralles el 1858, un espai que ja era conegut com a plaça de Catalunya. La segona etapa d’urbanització de la plaça es va dur a terme amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929. Des de llavors ha estat un espai de trobada ciutadana.
La Guerra Civil i el control de la plaça
El 19 de juliol del 1936 a les 8 del matí els militars revoltats contra la República van sortir de les casernes per dirigir-se al Palau de la Generalitat i van ser interceptats a la plaça de Catalunya per les forces lleials a la República i els milicians. Els militars falangistes, encapçalats pel comandant López Amor, van refugiar-se als edificis de la part nord de la plaça, sobretot a l’Hotel Colón.
Guàrdies d’assalt i milicians republicans van fer servir els túnels del metro per sorprendre López Amor quan sortia a curar-se d’una ferida. Els rebels, en veure el seu cap accelerat, van deixar les armes. Els republicans van controlar aquest punt estratègic i les organitzacions obreres i els partits polítics revolucionaris van expropiar l’Hotel Colón i hi van establir les seves seus, com el Partit Socialista Unificat de Catalunya.
Els fets del maig del 1937
L’edifici de Telefónica a la plaça de Catalunya estava controlat, des de l’inici de la guerra, per la CNT i, per tant, controlava totes les comunicacions. El govern de la Generalitat volia controlar aquest espai i, per això, els volia fer fora. Uns enfrontaments que en quatre dies va provocar uns 500 morts i més de 1.000 ferits, sent necessari que des de València el govern republicà enviés 2.000 guàrdies per ocupar l’edifici.
Al començament de la Guerra Civil, el govern republicà estava format per diferents partits i sindicats: PSOE, POUM, ERC O PSUC. La CNT-FAI, com a moviment sindicalista anarquista, tenia una visió molt diferent de com s’havia d’encarar l’enfrontament armat. Era partidària de crear milícies per controlar la zona republicana, cosa que va crear tensions amb el govern. Aquesta tensió va culminar el maig del 1937 amb la repressió per part del govern de les revoltes anarquistes.
Al març del 1937 es va inaugurar un monument del soldat del poble enmig de la plaça. Amb l’ocupació franquista de la ciutat es va retirar l’escultura i el primer que es va fer va ser una missa multitudinària de final de la guerra per donar la benvinguda als soldats de Franco.
