Els dibuixos que centenars d’infants barcelonins van fer durant els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola s’exposen per primer cop a l‘Arxiu Històric de la Ciutat. Es van pintar a la Sala de Lectura per a Infants, creada pel mateix Arxiu, que va funcionar entre els mesos de setembre del 1936 i febrer del 1937, ja que les escoles havien tancat a causa del conflicte bèl·lic.
Els documents, inèdits fins ara, són fruit de la troballa que va fer Maria Meseguer, bibliotecària de l’Arxiu Històric de la Ciutat. La curiositat per esbrinar l’origen d’una fotografia la va fer mirar entre la documentació administrativa de l’entitat. A la caixa 26 hi va trobar els documents de la Sala de Lectura Infantil. Entre els inventaris de llibres i les carpetes hi van aparèixer les llibretes amb un miler de dibuixos fets pels infants usuaris de l’espai.
Una mirada que no recullen els llibres d’història
Entre els dibuixos hi ha personatges infantils, paisatges i escenes quotidianes. Hi destaquen un centenar d’il·lustracions que permeten aproximar-nos a la Guerra Civil amb una nova mirada. “Són retrats inèdits de milicians, imatges contra el feixisme i missatges amb la paraula ‘pau’“, explica l’historiador Daniel Venteo.
A partir dels personatges infantils també s’han pogut deduir les revistes que els infants tenien en aquest espai de lectura. En un dels dibuixos, per exemple, hi trobem el mític mariner Popeye allistat a la CNT.
Una llista de 500 infants amb noms i cognoms
Les llistes d’assistència han permès recuperar els noms i cognoms dels 500 infants usuaris de la Sala de Lectura. Entre ells hi ha Montserrat Negre, filla del conserge de l’arxiu. Maria Massaguer va poder parlar amb ella abans de la seva mort i recuperar alguns dels seus records. “La Montserrat havia estat també restauradora de l’arxiu i havia viscut aquí perquè el seu pare era conserge. Quan li vaig trucar tenia 95 anys. Em va explicar que els dies que els explicaven rondalles ningú volia marxar“, comenta.
No és l’únic cas del qual se sap el seu destí un cop va tancar la Sala de Lectura. “Dos germans, veïns de la plaça Nova, van marxar a l’exili a Mèxic i amb 90 anys encara recordaven la seva infància a Barcelona i els efectes dels bombardeigs“, explica Daniel Venteo. També hi ha una història més dramàtica, la d’un veí dels germans. “En Joaquim va morir assassinat per les bombes el 30 de gener del 1938, on també van morir desenes de nens, a la plaça de Sant Felip Neri“, lamenta l’historiador.
Des de l’arxiu esperen trobar més veus de supervivents o familiars, a partir d’una exposició que ret homenatge als infants que pateixen la barbàrie de les guerres. La mostra es pot visitar fins al 4 de novembre a l’Arxiu Històric de la Ciutat.
