Al Guinardó hi ha una rambla, la de Volart, un carrer, el de Villar, i una plaça, la de Salvador Riera, dedicades a tres personatges relacionats amb una història d’especulació urbanística.

Salvador Riera era un home ric de la vila de Sant Martí de Provençals, que en aquella època arribava fins al Guinardó, una zona ocupada per terres de conreus i masos. L’any 1894, Riera va comprar el mas Guinardó i totes les terres que l’envoltaven amb la intenció d’urbanitzar-les abans de l’annexió imminent de Sant Martí a Barcelona.

Però per fer-ho en tan poc temps, li calia l’ajuda d’algú amb capacitat d’accelerar els processos. Una de les persones que el va ajudar va ser el notari de Sant Martí, Joaquim Volart. L’altre, l’arquitecte municipal, Francisco de Paula Villar.

Riera va comprar el mas Viladomat, un mas de la zona, i això li va permetre convertir-se en el propietari de totes les terres entre aquest mas i el mas Guinardó. Els permisos per urbanitzar la zona van arribar només dos mesos abans de l’annexió de Sant Martí a Barcelona gràcies a Villar. I així, Riera, va aconseguir urbanitzar aquests terrenys a temps.

La dona de Riera, la Cileta, era molt popular a la zona perquè obria la capella als veïns perquè anessin a missa. Però, a més de generosa, era agraïda i per recompensar els favors rebuts, li va dedicar una rambla al notari Volart i un carrer a l’arquitecte Villar.

El model d’urbanització de Riera era de petites cases, de planta baixa i hortet, molt buscat pels barcelonins que hi trobaven un model de vida més saludable. Al barri hi van arribar molts anarquistes, com Federica Montseny o Andreu Nin, i petits menestrals de Barcelona. Però aquestes cases també van servir als homes rics de Barcelona per amagar les seves amants lluny de les mirades de la ciutat.