Al número 4 del carrer del Cardenal Casañas (abans, Riera del Pi) hi havia la redacció i l’administració del ‘¡Cu-Cut!’, una revista satírica i humorística catalana que va ser assaltada per oficials de l’exèrcit espanyol.

Els millors caricaturistes

El ‘¡Cu-Cut!’ estava alineat políticament amb la Lliga Regionalista de Cambó. Gairebé tota la revista era dibuixada, amb caricatures fetes per artistes com ara Joan Llaverias, Junceda, Opisso, Feliu Elias, Lluís Bagaria, Smith i Lola Anglada.

Un exèrcit tocat

En aquella època, a principis del segle XX, l’exèrcit espanyol estava envellit i obsolet. Però, sobretot, amb una oficialitat sobredimensionada en relació amb els soldats. A més, tant l’oficialitat com l’exèrcit mateix havien estat molt criticats per les pèrdues de les colònies de Cuba, Filipines i Puerto Rico. Qualsevol comentari, i no diguem, qualsevol broma, eren molt mal rebuts.

Ofesos per un acudit

El 23 de novembre del 1905, el ‘¡Cu-Cut!’ va sortir al carrer amb un acudit d’en Junceda on es veia un oficial de l’exèrcit i un home conversant al davant del Frontón Condal, on hi havia força gent. El militar preguntava: “¿Qué celebran en este banquete?”. L’home responia: “Es el banquete de la victoria”. “Victoria. Serán paisanos”, replicava el militar. De l’acudit s’interpretava que els militars no guanyaven mai res i que si hi havia alguna victòria, havia de ser per força civil. Aquest acudit va indignar enormement l’oficialitat.

Tot i que l’acudit només va sortir als primers números perquè la redacció el va retirar, va tenir temps d’arribar a mans de l’exèrcit. Humiliats i empipats, els militars van decidir escarmentar la revista.

L’atac al ‘¡Cu-Cut!’

La nit del 25, 300 oficials es van reunir a la plaça Reial. Després es van dirigir a la seu de la revista i la van assaltar amb malls i destrals. Van trencar-ho tot al seu pas. Van agafar tot el que hi havia i en fer una foguera al mig del carrer. A tothom que passava per allà l’aturaven i l’obligaven a cridar “¡Viva España!”. Al que no ho feia, l’atonyinaven.

Arran de la publicació de l’acudit es va impulsar la llei de jurisdiccions, que permetia als militars jutjar les ofenses contra la unitat d’Espanya o l’exèrcit. El ‘¡Cu-Cut!’ va ser tancat per una temporada. Quan va tornar a sortir, ho va fer una mica més manyac, encara que no gaire.

Un nou acudit, el tancament definitiu

Aquesta situació va durar fins a l’any 1912. L’abril d’aquell any, la revista va publicar una portada d’en Llaveries lligada a un viatge de l’Orfeó Català a Madrid. Hi deia: “La música amansa les feres”. Les feres, evidentment, eren les elits madrilenyes.

Des de Madrid van demanar a la Lliga Regionalista que hi fes alguna cosa. La Lliga, que en aquell moment estava negociant la Mancomunitat de Catalunya, volia estar a bones amb Madrid i va recomanar a la revista suspendre la publicació. La redacció de la revista va obeir a contracor i va fer un manifest de comiat en què explicava que no volia ser un obstacle pel progrés del país.