El pistolerisme als perillosos anys 20
Els perillosos anys 20 van ser una època de contrasts entre la classe benestant, que s’enriquia, i la classe obrera, que lluitava pels seus drets. Les lluites socials i l’afiliació massiva de treballadors a la CNT van generar una resposta violenta de la patronal, que va contractar criminals a sou i bandes policials per assassinar sindicalistes. Els sindicalistes van reaccionar creant les seves pròpies bandes. Entre 1918 i 1923, tothom duia una pistola a la butxaca. Els crims i les revenges es reproduïen sense fi. Durant aquells anys van morir a Barcelona més de 400 persones a causa del pistolerisme.
El poder dels sindicats
A finals de juny de 1918, Àngel Pestaña, una de les principals figures del sindicalisme català, va convocar el primer congrés de la Confederació Regional del Treball, la secció catalana de la CNT. Hi van assistir més de 150 delegats, que representaven uns 73.000 treballadors. Hi van participar grans figures del moviment obrer català, com el mateix Pestaña, Peiró o Salvador Seguí.
A partir del congrés de Sants, l’anarcosindicalisme, i concretament la CNT, es va convertir en la principal força sindical del país, ja que va arribar als 400.000 afiliats. Es van prendre decisions transcendentals que van canviar per sempre l’organització del sindicalisme català. S’hi van posar les bases de les futures lluites obreres, com la vaga de La Canadenca, un any després.
La nova força sindical va despertar la por dels empresaris, que no van dubtar a recórrer a l’assassinat de sindicalistes per mirar de mantenir els seus privilegis. Els sindicalistes van respondre creant les seves pròpies bandes per venjar els crims de la patronal. L’accés a les armes resultava relativament fàcil. Se’n podien comprar als bars d’ambient obrer, com al bar La Tranquilidad,on se’n venien a terminis i se’n rifaven. Al barri del Poblenou, el Club Júpiter, també va ser el punt de trobada dels anarquistes del barri i magatzem d’armes.
Assassinats a la Barcelona del pistolerisme
Pau Sabater, el “Tero”, i Bravo Portillo: crim i venjança
Pau Sabater, el “Tero”, era un conegut líder sindicalista del sector tèxtil de la CNT. El 17 de juliol de 1919, de matinada, Luis Fernández, component de la banda del cap policial i excomissari Bravo Portillo, el va treure de casa seva i el va assassinar. Dos mesos després de la mort del Tero, Manuel Bravo Portillo va ser cosit a trets.
Francesc Layret: el defensor dels treballadors
L’assassinat de Francesc Layret, advocat laboralista, polític i un dels grans defensors del moviment obrer català de començaments del segle XX, va tenir lloc a la porta de casa seva, al número 26 del carrer de Balmes.
El 30 de novembre del 1920, el governador civil de Barcelona, Martínez Anido, va ordenar una detenció massiva de militants del sindicat CNT, com Salvador Seguí o Lluís Companys. A les sis de la tarda d’aquell mateix dia, quan Layret es dirigia a veure els detinguts, va rebre set impactes de bala que li van causar la mort. L’assassí, Fulgencio Ver, “Mirete”, es movia en l’entorn del coronel Martínez Anido.
Eduardo Dato: el president del govern
L’any 1921, tres anarquistes catalans van assassinar a Madrid el president del govern, Edurado Dato. L’assassinat d’Eduardo Dato es va planificar al número 33 del carrer del Perill, al restaurant Bilbao. Només un dels tres anarquistes va ser capturat. Els altres dos van fugir del país. Amb l’arribada de la Segona República, van ser indultats.
El Noi del Sucre: el líder de la vaga de la Canadenca
Salvador Seguí, “el Noi del Sucre”, va ser un dels símbols de l’anarcosindicalisme dels anys 20 i fundador de la CNT. El Noi del Sucre va ser assassinat el 10 de març de 1923 a la cruïlla dels carrers de Sant Rafael i l’actual rambla del Raval. Seguí havia estat el líder indiscutible de la vaga de La Canadenca. Amb el seu assassinat, el sindicalisme va rebre un fort impacte.
Germans Badia: un crim sense resoldre
Miquel Badia, polític i cap de serveis de la Comissaria General d’Ordre Públic de la Generalitat republicana, i el seu germà Josep, van ser assassinats el 28 d’abril del 1936 al carrer de Muntaner. Pistolers de la FAI tenien com a principal objectiu atemptar contra Miquel com a represàlia per la seva anterior campanya contra el pistolerisme. Hi ha, però, la possibilitat que en realitat els autors de l’assassinat dels germans Badia fossin un grup liderat per un expolicia. La falta de proves concloents al judici va fer que el jutge els deixés a tots en llibertat.
Josep Maria Planes: silenciar el periodisme de denúncia
El 24 d’agost del 1936 va morir assassinat a la carretera de l’Arrabassada Josep Maria Planes, pioner del periodisme d’investigació. Planes estava des de feia temps en el punt de mira dels sectors més radicals de la FAI per haver exposat les connexions entre aquesta organització i el pistolerisme.
