El president de la Generalitat Lluís Companys va morir afusellat per les tropes franquistes el 15 d’octubre del 1940 a dos quarts de set del matí. Va ser executat després que un agent a l’estranger el va detenir per entregar-lo a les autoritats espanyoles franquistes.
A principis del 1939, quan les tropes franquistes ja ocupaven Catalunya, el president Lluís Companys, com milers de catalans, es va veure obligat a fugir a l’exili. Tot i que tenia opcions de marxar, es va instal·lar a París amb la seva esposa Carme Ballester. Companys tenia la possibilitat de salvar-se marxant de França i evitant la repressió, però no ho va fer perquè el seu fill, en Lluïset, estava malalt.
Pedro Urraca Rendueles
El 13 agost del 1940, Pedro Urraca Rendueles es va presentar com a policia de l’ambaixada espanyola a París a la residència d’estiu de Companys, a la Bretanya francesa, amb quatre agents de la Gestapo. Aquest agent era realment el cap d’operacions de la repressió franquista a l’Estat francès, que tenia com a missió investigar, detenir i reprimir polítics bascos i catalans a l’exili.
El mateix Pedro Urraca va ser l’encarregat de traslladar el president Companys a la presó de la Santé de París, on va patir tortures. Poc després el van traslladar a una altra presó de la Gestapo, on encara patirà més vexacions. Durant l’interrogatori, Urraca s’adona que el president no renunciarà als seus ideals i comença a preparar el trasllat de París a Madrid. Durant tres dies conviurà amb Companys i així ho explicava en el seu dietari.
Ya no es si no un ‘pingajo’ de la vida que quiere aparecer ante sus acusadores como un hombre recto y sin mancha. Difícil ha de serle ante el ambiente que allá abajo le espera.”
El 29 d’agost Pedro Urraca entrega Lluís companys a la Direcció General de Seguretat de Madrid on van continuar les tortures i vexacions al president fins que, el 4 octubre, es va produir el trasllat al Castell de Montjuïc. A partir d’aquí, van passar 10 dies fins que es va posar en marxa el consell sumaríssim que va condemnar Companys a mort per rebel·lió militar. Una pena que es va fer efectiva el 15 octubre de 1940.
Acabada la dictadura de Franco, Pedro Urraca va segui treballant per la democràcia espanyola com a policia a l’ambaixada de Brussel·les. Mai ningú no li va demanar cap explicació ni se’l va jutjar pels fets comesos.
