Al número 37 del carrer d’Espinauga de Can Peguera hi havia la bodega Munich, un centre de reunió i de conxorxa dels anarquistes del barri. I no eren pocs! Als anys 20 i 30 del segle XX, la majoria dels veïns de Can Peguera estaven adscrits a la CNT i a la FAI. Des d’aquest local, les redaccions de ‘Tierra y Libertad’ i ‘Solidaridad Obrera’ preparaven els articles que publicaven i que tenien una gran influència sobre les masses obreres de la Barcelona de les primeres dècades del segle XX.
A Can Peguera vivien la major part dels redactors de ‘Solidaridad Obrera’, el diari de referència de l’obrerisme català i el de més tendència llibertària. Del 30 al 36, quan Liberto Callejas dirigia la revista, va ser l’època de l’aparició de l’anarquisme nou, amb Mujeres Libres i la FAI.
Per parlar d’aquesta història i del que significava la cultura anarquista, l’Antonio Baños visita el barri amb el Joan Zambrana, historiador i membre fundador del CEDALL (Centre de Documentació Antiautoritari i Llibertari).
Un barri llibertari
Zambrana explica que Can Peguera va ser un cas atípic perquè en un sol barri es concentrava molta gent d’ideologia llibertària. Era, per aquest motiu, un barri on s’exemplificava a la perfecció la cultura llibertària: lluita veïnal, cultura popular i lluita sindical. És a dir, sindicat, feina, cultura i família, de la mà.
Ser llibertari i pertànyer a un sindicat a les primeres dècades del segle XX tenia una connotació diferent a l’actual. Hi havia una càrrega de consciència ideològica i anava més enllà de les reivindicacions econòmiques puntuals. No preocupava tant la reivindicació salarial, com mirar d’aconseguir canvis socials profunds. A Can Peguera, per exemple, es va intentar rebaixar el poder de l’Església al barri o posar fi a la presència de la guàrdia civil. Juntament amb el barri de la Torrassa, a l’Hospitalet, Can Peguera va ser màxim exponent del nou anarquisme que va sorgir als anys 30 al voltant de la FAI.
Treure l’Església del barri tenia molt a veure amb l’ensenyament, ja que en aquella època, l’escola de Can Peguera, la Jiménez de los Ríos, era religiosa. Al barri, creat a finals dels anys 20, no hi havien arribat sistemes pedagògics avançats com el de Ferrer i Guàrdia o Rosa Sensat.
Feminisme anarquista
L’ecologisme i el feminisme ja eren presents a la lluita llibertària d’aquells anys. Al barri hi havia dues persones que van tenir molt a veure amb la creació de Mujeres Libres. Eren Juan Manuel Molina, “Juanele”, secretari i redactor de ‘Tierra y Libertad’, i la seva companya, Lola Iturbe. Juntament amb moltes altres dones, van protagonitzar un moviment feminista que també era crític amb el masclisme anarquista. Al moviment llibertari encara hi havia molta testosterona i poca sensibilitat humana i social. Se solia dir que l’anarquisme lluitava a la fàbrica contra el patró, però a casa, el patró era l’home.
això
Ni mossèns ni guàrdia civil
“Del grup de companys i companyes que van habitar les cases barates de Can Peguera, es podria escriure un llibre. Ni l’Església, que no es va poder acabar de construir, va poder ser habitada pels cures, ni el quarter, per la guàrdia civil”. Són paraules de la militant llibertària del barri Lola Iturbe. Estan recollides al llibre ‘Lola Iturbe. Vida e ideal de una luchadora anarquista’, d’Antonia Fontanillas i Sonya Torres. Però, com va aconseguir el barri de Can Peguera fer fora els mossens i els guàrdies civils? Segons Zambrano, a base d’organització i consciència ideològica.
Iturbe va fer un llibre titulat ‘La mujer en la lucha social y en la guerra civil de España’. Hi explica que els veïns i veïnes sortien al carrer a fer vida comunitària i a cantar caçons revolucionàries a l’estiu.
