L’any 1921, tres anarquistes catalans van assassinar a Madrid el president del Govern, Eduardo Dato. L’assassinat d’Eduardo Dato es va planificar al número 33 del carrer del Perill, al restaurant Bilbao.
Conflictivitat social i pistolerisme
La Barcelona de les primeres dècades del segle XX va veure créixer la seva població fins a quintuplicar-se. La ciutat es va industrialitzar i van aparèixer barris nous. L’obrerisme va aparèixer i els sindicats es van començar a organitzar. La conflictivitat social entre obrers i patronal era molt alta. La patronal no va dubtar a contractar assassins a sou per matar obrers i líders sindicals. El pistolerisme va arribar al punt culminant el gener del 1921, amb l‘aprovació de la llei de fugues, que donava permís per disparar a qualsevol policia davant l’intent de fuga d’un detingut. Aquell mes, es van fer 36 autòpsies d’obrers amb trets a l’esquena. Els sindicats anarquistes hi van respondre amb violència, però veient que amb això no en tenien prou, van decidir donar un cop d’efecte de més envergadura.
El pla i l’execució
La planificació de l’assassinat d’Edurado Dato es va fer al soterrani del restaurant Bilbao. Els autors del pla i de l’atemptat van ser tres anarquistes catalans: Pere Mateu, Lluís Nicolau i Ramon Casanelles.
La primera cosa que van fer va ser adquirir una motocicleta, una Indian amb sidecar, per anar fins a Madrid. Un cop a la capital, van seguir els moviments de Dato fins a conèixer-ne les rutines. El dia 8 de març del 1921, quan el cotxe presidencial va sortir del Congrés per anar a la residència privada del president, el van seguir fins a situar-se a tocar de la part posterior esquerra, just on seia Dato. Allà mateix, els tres anarquistes van disparar contra el president fins a buidar els carregadors de les pistoles. El conductor del cotxe en va quedar ferit i Eduardo Dato va morir a trets.
Condemnes i indults
Pere Mateu, un dels autors de l’atemptat, va ser detingut a casa seva a Madrid. En el judici es va autoinculpar i va assumir l’autoria en solitari. Un dels altres pistolers, Lluís Nicolau, va agafar un tren cap a Irun, des d’on va passar a França per anar a Alemanya. El tercer implicat, Ramon Casanelles, va fer la mateixa ruta que Nicolau, però a París va percebre la pressió de la Gendarmeria i va acabar marxant a la URSS.
L’any 1931, el govern de la Segona República va declarar un indult general i els autors de l’assassinat se’n van beneficiar i van sortir al carrer.
Les conseqüències de l’atemptat de Dato van ser la radicalització del poder, amb l’esdeveniment de dictadures militars com la de Primo de Rivera (1923), i la major organització dels obrers, fins a la proclamació de la Segona República. Ens ho explicava al 2017, Rubén Padilla, historiador i guia del Taller d’Història de Gràcia.
