El 24 d’agost del 1936, el periodista i escriptor Josep Maria Planes va morir assassinat a la carretera de l’Arrabassada. Tenia només 29 anys, però ja era una figura coneguda i respectada entre la intel·lectualitat barcelonina. Republicà i catalanista, també estava des de feia temps en el punt de mira dels sectors més radicals de la FAI, la Federació Anarquista Ibèrica, per haver exposat les connexions entre aquesta organització i el pistolerisme.

Entre els nombrosos reportatges que des del 1934 Planes havia dedicat a aquesta qüestió, destaca el referent a la mort, a mans de pistolers feixistes, del polític i cap de serveis de la Comissaria General d’Ordre Públic de la Generalitat republicana Miquel Badia i del seu germà Josep. Com explica el periodista i escriptor Jordi Finestres, “no li van perdonar aquesta valentia”.

El treball de Planes, que va ser fundador de la revista ‘Imatges’, director de la satírica ‘El be negre’ i va col·laborar en prestigioses publicacions com ‘Mirador’, ‘La Rambla’ i ‘La Publicitat’, està considerat pioner en l’àmbit del periodisme d’investigació al nostre país. Les obres ‘Nits de Barcelona’ i ‘Els gàngsters de Barcelona’ reuneixen part de les seves cròniques.

Parlar de Planes no és només parlar de periodisme, és també parlar de llibertat i de democràcia.
Jordi Finestres, periodista i escriptor

Després d’haver-se amagat en diferents cases d’amics i familiars, Planes és descobert per atzar en un pis del carrer de Muntaner a tocar de la plaça d’Adrià, on s’havia també refugiat. Com exposa Finestres, un escamot de la FAI va veure un home fumant una cigarreta al balcó i van pensar que podia ser un capellà: “Pugen al pis, troben un passaport a la taula i veuen que és de Josep Maria Planes. El detenen, el fan baixar i el posen dins un cotxe”, narra.

L’amic i company de professió Avel·lí Artís-Gener, “Tísner”, és qui reconeix el seu cadàver a l’Hospital Clínic on “es troba amb un espectacle dantesc, amb centenars de cadàvers”, afegeix Finestres. Només els familiars i alguns amics íntims assisteixen a l’enterrament de Josep Maria Planes, tres dies després de la seva mort: “Hi ha molta por, pel que ha passat, per possibles represàlies a amics i companys que també han denunciat els excessos dels pistolerisme urbà a Barcelona en aquests primers dies de guerra”, assegura l’autor de ‘Set trets al periodisme a la Rabassada”.