El president del Parlament, Roger Torrent, ha situat la data de les eleccions el 14 de febrer. Serà, això sí, si no hi ha cap candidat a la presidència amb “expectatives reals de poder ser investit”. Torrent ho ha dit en una entrevista a RAC1 en què també ha explicat que la ronda de contactes amb els partits per buscar un candidat començarà aquest divendres i s’allargarà fins al 14 d’octubre. L’anunci arriba després que el Tribunal Suprem inhabilités Torra per la pancarta a favor dels presos que va mantenir al balcó de la Generalitat malgrat l’ordre de la Junta Electoral Central que l’obligava a fer-ho.

Segons ha explicat Torrent, el rellotge va començar a córrer aquest dijous, quan van iniciar-se els 10 dies hàbils per a la ronda de consultes. En aquest temps, el president del Parlament ha dit que avaluarà si hi ha cap candidat “amb una majoria suficient per poder tenir èxit”, ja sigui en primera o en segona volta. Si no, s’obrirà un termini de dos mesos en què encara pot haver-hi investidura. I si tampoc no en surt un president, es convocaran eleccions de manera automàtica 54 dies després.

La pandèmia, un condicionant

Amb aquest calendari sobre la taula, Torrent ha explicat que el termini formal per convocar els comicis acabaria el 10 de febrer, però ha apuntat al dia 14 per evitar que caiguin entre setmana. En plena pandèmia del coronavirus, Torrent ho ha justificat per no obrir les escoles als votants entre setmana. “En les actuals circumstàncies crec que no té massa sentit tancar les escoles per poder celebrar les eleccions”, ha dit.

Per aconseguir que caiguin en diumenge, la intenció és deixar quatre dies entre el termini de consultes amb els grups i la publicació de l’acte que posarà en marxa el compte enrere definitiu. En aquest sentit, ha dit que “crec que hi haurà un consens polític generalitzat, de tots els partits polítics d’aquest país, que convindran amb mi que les eleccions millor en diumenge que en un dimecres laborable i escolar”.

Malgrat que la llei és clara pel que fa a terminis, Torrent ha apuntat que l’evolució de la covid-19 pot condicionar la data. En aquest cas, si les condicions sanitàries impedissin celebrar eleccions en “condicions adequades”, Torrent ha explicat que es podrien posposar. Sigui quina sigui la situació, però, ha remarcat que “el que no es pot passar és que se suspenguin, perquè no es pot suspendre un dret fonamental de la ciutadania que és el dret a vot”.

Quim Torra va anunciar que hi hauria eleccions el passat 29 de gener, per les desavinences entre els dos socis de govern, Junts per Catalunya i ERC, uns comicis que s’havien de convocar tan bon punt s’aprovessin els pressupostos. La pandèmia del coronavirus, però, va deixar la convocatòria en suspens. Torra va argumentar que la prioritat era fer front a la covid-19.

La discòrdia

Un anunci que ha acabat en un estira-i-arronsa en el si del govern català, la portaveu del govern, de Junts per Catalunya, Meritxell Budó, s’ha mostrat sorpresa per aquest anunci i ha insinuat que falta comunicació entre el Govern i el Parlament. Per la seva banda, el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, ha volgut decantar-se al costat de Torrent i ha insistit que la data sorgeix d’una aplicació estricta de la llei del Parlament.