El Parc de la Ciutadella, projectat pel mestre d’obres Josep Fontseré, havia de ser el primer pulmó verd de la ciutat de Barcelona. Una proposta ambiciosa que mai no es va poder acabar.

Fontseré va néixer a Barcelona el 1829. Era fill i germà d’arquitectes, però ell va estudiar a l’escola de mestres d’obres perquè en aquell moment no hi havia escola d’arquitectura a Barcelona. L’any 1853 va acabar la carrera i tot seguit va ajudar Ildefons Cerdà amb el dibuix de l’aixecament del pla de Barcelona. Això el va introduir en l’estudi de la ciutat i l’urbanisme.

L’experiència amb Cerdà va ser de gran ajuda quan l’any 1871, l’ajuntament va convocar un concurs per enjardinar els terrenys de l’antiga ciutadella militar. El projecte de Fontseré va resultar guanyador i es va començar a executar de seguida, l’any 1973.

El projecte va començar pel llac. Immediatament després, es va construir el mercat del Born, el primer mercat metàl·lic que es construïa a Espanya. I a partir d’aquí es van construir la resta de peces, com la cascada.

La cascada es va inaugurar el 1881 amb una cerimònia molt teatral. Té una forma d’arc de triomf a l’antiga que es barreja amb tot un sistema de roques. Amb això, Fontseré volia relacionar l’arquitectura clàssica amb una pretesa idea que l’arquitectura ve de la natura. La instal·lació té una part no tan coneguda, que avui es correspon a la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra. Era un dipòsit aixecat que permetia portar l’aigua a la cascada. Ara, la font funciona amb aigua freàtica i té un circuit intern que la reaprofita. Al darrera de la cascada hi havia tot un recorregut de grutes artificials. La gent el podia resseguir, acompanyant el camí de l’aigua a través de passadissos i estalactites. Al final del recorregut, en arribar al darrera de la caiguda d’aigua, la llum del sol difractava sobre l’aigua i produïa un efecte de color molt atractiu. Aquestes grutes van desaparèixer els anys 60.

El recorregut de l’aigua seguia l’esquema de jardí anglès: començava a la cascada i circulava per uns canals de línies sinuoses fins el llac.

Tot el parc tenia relació amb les ciències naturals i al darrera de la gran cascada es va construir el primer aquari de Barcelona. Les finestres il·luminaven directament les vitrines dels peixos i oferien als visitants una imatge sorprenent.

El projecte del parc va quedar aturat l’any 1884, quan l’ajuntament es va quedar sense diners. Per això hi ha parts del projecte que mai no es van arribar a fer realitat, com el Palau de la Indústria i de les Arts, que havia d’anar davant d’on ara hi ha el Parlament de Catalunya. Al mateix temps, l’ajuntament va oferir aquest solar per organitzar-hi l’exposició universal del 1888, cosa que era antagònica amb el parc. Això va generar una forta disputa entre Fontseré, contrari a la idea, i l’ajuntament.

El 1886, Fontseré va ser cessat de les seves funcions i, segons els seus hereus, mai més no va tornar a trepitjar el parc.

La Ciutadella, tal com la veiem avui, no es correspon al projecte de Fontseré. L’expo del 1888, el Parlament de Catalunya i el zoo van ocupar finalment l’espai que havia de ser un gran jardí i un pulmó verd per Barcelona.