La Ciutadella va ser creada com a màquina de repressió dels barcelonins i per això no és estrany que històricament hagi estat l’indret més odiat per la ciutat. Ara, per sort, i des de fa anys, és un espai d’esbarjo molt més amable.

Un espai de tortura, mort i repressió

Amb la derrota de 1714, Felip V va ordenar construir la Ciutadella ocupant una cinquena part de la ciutat i destruint el barri més pròsper, el Born. El projecte es va encarregar a Prosper de Verboum, l’enginyer militar que havia dirigit el setge a Barcelona durant la Guerra de Successió. La idea era que des de la Ciutadella es pogués bombardejar la ciutat amb facilitat, però amb el temps es va demostrar que aquesta trista tasca es feia de manera més eficaç des del castell de Montjuïc. Per aquest motiu, la Ciutadella va quedar com un centre de tortura i execució. Sí que era útil, en canvi, perquè les tropes sortissin amb gran velocitat a reprimir i atonyinar els ciutadans que protestessin.

La torre de Sant Joan, l’indret més odiat

Però si tota la Ciutadella era odiada pels barcelonins, el lloc més odiat era la Torre de Sant Joan. En aquesta torre hi anaven a parar els presoners més perillosos o els més importants, i també s’hi feien execucions. Però la majoria de les moltes execucions que es feien al recinte, tenien lloc a l’entrada, perquè els barcelonins les poguessin veure amb detall.

Els edificis, avui

De la Ciutadella original se’n conserven pocs edificis. Un, el més conegut, era l’arsenal, que avui és la seu del Parlament de Catalunya. També resten en peu l’antic palau del Governador i la capella militar, que segueix mantenint l’ús. Justament a dalt de tot del palau del Governador es conserva esculpit en pedra un dels pocs escuts de Felip V que encara hi ha a la ciutat.

Amb el temps, la Ciutadella es va anar abandonant i va quedar sense ús durant decennis. A mitjans del segle XIX, i després d’una gran pressió ciutadana, les construccions militars es van enderrocar. Després, l’alcalde Rius i Taulet va aprofitar la iniciativa d’uns empresaris per portar a Barcelona l’Exposició Universal el 1888, i va convertir l’espai en el centre d’un gran projecte de ciutat. La font i la resta d’edifis i els jardins són d’aquella època.