Oriol Regàs va ser empresari de l’oci i activista cívic, cultural i social de la Barcelona de finals del franquisme i de la transició. Nascut el 1936, Regàs va estudiar restauració i hoteleria a França i des de ben jove va destacar pel seu esperit emprenedor i aventurer.
El Bocaccio
El 1967, Regàs va impulsar amb un grup d’amics un local de festa que va esdevenir icònic: el Bocaccio. Es va convertir en espai de trobada de l’anomenada Gauche Divine, un grup d’escriptors, editors, cantants, fotògrafs, models i altres joves de professions liberals, de la Barcelona més moderna i lliberal de l’època.
El Bocaccio també va ser el punt de trobada del Boom Llatinoamericà, el grup d’escriptors que van crear la nova narrativa llatinoamericana amb seu a Barcelona. Era l’època de més èxit del carrer de Tuset, rebatejat com a Tuset Street i convertit en nucli de concentració de modernitat entre el 1966 i el 1972.
Avui, els nostàlgics poden veure algunes peces de mobiliari del Bocaccio a una barberia de Sant Gervasi, al carrer de Sagués, número 22. La barberia de Bocaccio conserva alguns miralls, la porta per on entraven i sortien els cambrers i el famós guarda-roba.
L’Up&Down
Anys més tard de la inauguració del Bocaccio, el 1982, Regàs va crear una nova sala de festes, l’Up&Down, al número 179 del carrer de Numància, a la cantonada amb l’avinguda Diagonal. Aquesta discoteca va ser durant anys el punt de referència de la nit barcelonina més glamourosa i exclusiva.
A més d’aquestes dues mítiques sales de festes, Regàs va obrir altres negocis, com el restaurant Via Veneto, el Bocaccio de Madrid, la discoteca Maddox, a Platja d’Aro, o el Revolution de Lloret. Oriol Regàs va morir el 17 de març del 2011.
