Oriol Regàs va ser empresari de l’oci i activista cívic, cultural i social de la Barcelona de finals del franquisme i de la transició. Nascut el 1936, Regàs va estudiar restauració i hoteleria a França i des de ben jove va destacar pel seu esperit emprenedor i aventurer.

El Bocaccio

El 1967, Regàs va impulsar amb un grup d’amics un local de festa que va esdevenir icònic: el Bocaccio. Es va convertir en espai de trobada de l’anomenada Gauche Divine, un grup d’escriptors, editors, cantants, fotògrafs, models i altres joves de professions liberals, de la Barcelona més moderna i lliberal de l’època.

El Bocaccio també va ser el punt de trobada del Boom Llatinoamericà, el grup d’escriptors que van crear la nova narrativa llatinoamericana amb seu a Barcelona. Era l’època de més èxit del carrer de Tuset, rebatejat com a Tuset Street i convertit en nucli de concentració de modernitat entre el 1966 i el 1972.

Avui, els nostàlgics poden veure algunes peces de mobiliari del Bocaccio a una barberia de Sant Gervasi, al carrer de Sagués, número 22. La barberia de Bocaccio conserva alguns miralls, la porta per on entraven i sortien els cambrers i el famós guarda-roba.

L’Up&Down

Anys més tard de la inauguració del Bocaccio, el 1982, Regàs va crear una nova sala de festes, l’Up&Down, al número 179 del carrer de Numància, a la cantonada amb l’avinguda Diagonal. Aquesta discoteca va ser durant anys el punt de referència de la nit barcelonina més glamourosa i exclusiva.

A més d’aquestes dues mítiques sales de festes, Regàs va obrir altres negocis, com el restaurant Via Veneto, el Bocaccio de Madrid, la discoteca Maddox, a Platja d’Aro, o el Revolution de Lloret. Oriol Regàs va morir el 17 de març del 2011.

Llocs desapareguts de Barcelona, al mapa

La Barcelona nostàlgica amb llocs emblemàtics ja desapareguts que formen part de l’imaginari col·lectiu de diferents generacions

Va passar aquí