El soroll, com la contaminació, també mata. Segons l’informe Soroll ambiental i salut a Barcelona, elaborat per l’Ajuntament, hi ha al voltant de 130 morts anuals per malaltia cardiovascular atribuïbles a l’exposició crònica al soroll ambiental. És la dada més contundent de l’estudi, basat en el mapa del soroll a la ciutat del 2017, però n’hi ha d’altres. Un 57 % dels barcelonins estan exposats durant tot el dia a uns nivells de soroll de trànsit iguals o superiors al que l’OMS considera negatius per a la salut (53 dB). I encara més. Un 27 % de la població està exposada a nivells que estan molt per sobre d’aquest llindar (65 dB). El soroll és, de fet, la segona causa ambiental que més impacte té sobre la salut a Europa.
Afectacions psicològiques, emocionals i trastorns del son
L’informe, fet per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, també estima que més de 210.000 persones, un 13 % dels ciutadans, pateixen una molèstia intensa a causa del soroll, és a dir, que els afecta emocionalment i psicològicament. També unes 60.000 persones, un 4 %, tenen un trastorn greu de la son degut al soroll.
Els nivells de soroll són desiguals segons el punt de la ciutat. L’Eixample és el districte més exposat a la contaminació acústica derivada del trànsit, mentre que Ciutat Vella ho és per l’oci nocturn.
Mesures per reduir el soroll
El trànsit és el responsable del 80 % de la contaminació acústica a la ciutat, i l’oci nocturn és la segona, tot i que des de l’inici de la pandèmia té molt poca afectació. Per pal·liar-ne els efectes, l’Ajuntament ha elaborat un paquet de mesures, algunes de les quals ja s’estan aplicant, com la pacificació dels carrers i dels entorns escolars, o el desplegament de superilles. També s’està treballant en la ubicació de radars acústics, com ja estan provant altres països europeus, o la implantació de paviments sonoreductors.
