Dona, comunista i pagesa va sobreviure als camps de concentració nazis i va dedicar tota la vida a lluitar contra el feixisme. Recordada com un símbol de lluita i fortalesa, Neus Català va treballar d’infermera durant la Guerra Civil a la masia de Cal Comte, entre el carrer de l’Escorial i l’Encarnació.
Neus Català, infermera a Barcelona
De petita ja tenia clar que volia treballar ajudant els altres i va escollir els estudis d’infermeria. Per això, quan un grup del PSUC, el seu partit, va anar al seu poble va aprofitar per demanar feina a Barcelona. Va aconseguir una feina d’ajudant d’infermeria a la masia de Cal Comte mentre acabava els seus estudis. Aviat li van proposar ser la cap d’infermeria d’una colònia de nens refugiats a Premià de Dalt.
Elisenda Belenguer, autora del llibre ‘Neus Català: memòria i lluita’ explica en aquest ‘Va passar aquí‘ que l’activista va néixer el 6 d’octubre del 1915 al poble de Guiamets, al Priorat. L’autora va poder recollir el seu testimoni en primera persona i recuperar aquesta part crucial de la memòria històrica.
El seu origen humil li va donar la força per sobreviure, per això la defineixo com una gran lluitadora pagesa
La lluita a l’exili de Neus Català
El 29 de gener del 1939, quan Franco va entrar a Barcelona, el personal de la colònia i els 180 nens van haver de marxar a l’exili. A França, Neus Català tenia molt clar que havia de fer la resistència contra el nazisme i per això es va implicar amb els partisans FTPF i l’11 de novembre del 1943 la van detenir i empresonar a Llemotges. Condemnada a mort, la van deportar al camp de concentració de dones i nens de Ravensbrück i, més endavant, al camp de Holleischen per treballar en la fabricació d’armes pel règim nazi.
Al maig del 1945 va ser alliberada de Holleischen i va refer la seva vida implicant-se amb el partit a l’exili. Gràcies a la seva nacionalitat francesa, pel seu matrimoni, a partir dels anys 50 ja va poder entrar a Espanya i Neus Català ho va aprofitar per dur missatges i premsa clandestina exterior. Els deportats que van sobreviure van prometre que passarien la seva vida per denunciar el que havia fet el feixisme.
