El 26 de gener del 1939, les tropes franquistes van entrar amb els tancs per la Diagonal fent evident la seva victòria. Un mes abans, el 23 de desembre del 1938, l’exèrcit de Franco va trencar el front de l’Ebre per Serós i Aitona. A partir d’aquí, van avançar cap a Barcelona.
El catedràtic d’història contemporània de la UB , Josep Maria Solé i Sabaté, ens explicava al 2017 que la gran defensa de Catalunya era a mans d’un exèrcit republicà format per lleves. Això vol dir que tots els soldats havien nascut a Catalunya o hi vivien. Les darreres lleves van ser la del Biberó i la del Sac.
Els tancs, a la ciutat
Els tancs que van entrar a Barcelona eren tanquetes italianes. Els soldats eren tropes marroquines i de Navarra comandades pel general Yagüe i el general Dávila. L’exèrcit feixista va entrar a la ciutat per Pedralbes. Després va baixar per Sarrià fins arribar a la Diagonal. En aquest punt, va marxar molt a poc a poc, ocupant edificis abandonats per les tropes republicanes en la seva fugida. A quarts de cinc, les cinc, van arribar a la plaça de Catalunya.
Les tropes morisques van posar parades de mercat per repartir aliments a la gent afamada. Molta gent va sortir feliç als carrers pel simple fet que s’havia acabat la guerra. S’imaginaven que les coses tornarien a ser com abans. Però no va ser així. El franquisme volia ser un govern autoritari que finalment seria una dictadura sanguinària. Ben aviat, la població se’n va adonar que s’havia acabat la guerra, però que començava una pau armada. Les presons es van omplir i es va instar la gent a la delació.
El 26 de gener, les tropes franquistes no van conquerir del tot la ciutat. Van arribar fins a La Monumental, al carrer de la Marina. Aquell mateix dia, es va instal·lar al Palau Robert la Jefatura de los Servicios de Ocupación, l’organisme encarregat d’instaurar la repressió del nou règim a Barcelona.
En la mesura que les tropes franquistes ocupaven Barcelona, la població de Badalona i de la resta de ciutats del voltant de la capital fugia cap a l’exili. En total, van marxar de tot Catalunya unes 470.000 persones. En aquelles hores també es va aprofitar per cremar arxius comprometedors.
La nova legalitat
El general al cap de les tropes ocupants era Eliseo Álvarez Arenas i va dictaminar que qualsevol fet contra les noves autoritats passaria per les armes. També es va prohibir totalment l’ús del català, i es va establir l’obligació, a ple hivern, d’obrir les finestres a la nit si els pisos tenien llum.
Aquesta mesura volia demostrar que, uns dies abans, la ciutat no tenia corrent elèctric perquè les preses del Pirineu eren a mans dels feixistes, però amb la seva arribada a la ciutat, el servei s’havia restablert. Dos dies més tard, es va restablir el servei d’aigua corrent. Franco no va arribar a Barcelona fins gairebé un mes després per presidir la “desfilada de la victòria”.
