Aquesta placa recorda les dones que van passar pel camp de concentració de Ravensbück durant la Segona Guerra Mundial. És una reivindicació de l'Amical de Ravensbrück, que va fundar el 2005 una supervivent, la Neus Català, i que des de llavors es dedica a treure a la llum la memòria d'aquestes dones. TERESA DEL HOYO, secretària de l'Amical de Ravensbrück "Va ser una promesa que les dones que van sobreviure van fer a les que morien al camp de Ravensbrück. Ells sempre deien 'expliqueu-ho perquè si no la gen no ho creurà'." Ravensbrück era una camp principalment de dones. Es calcula que hi van passar 133.000, de les quals van morir més de 90.000. Les deportades provenien de 40 països diferents i moltes eren preses polítiques. La mare del Pablo va ser una d'elles. Va arribar a ser secretària de Pablo Neruda i, a França, un membre actiu de la resistència al nazisme. PABLO IGLESIAS, fill d'una presa de Ravensbrück "Es enviada a cruzar los Pirineos con una falsa identidad. Francisca Puig. Hacía de punto de apoyo como resistente, los acogía en su casa. Enseñaba a los resistentes lo que tenían que decir si los capturaban los nazis." I va continuar així fins que el 1944 la Gestapo la va detenir. "Cuando llegaron a las puertas de Ravensbrück, los nazis llaman al cuñado de Franco y le dicen que tienen a unos españoles y él les contesta que no eran españoles, que eran apátridas, y dice que hagan con ellos lo que quieran." Al costat de la placa, s'hi ha plantat un exemplar de la rosa Resurrección, la flor que les supervivents van escollir com a símbol de l'alliberament. Elles es van dedicar a mantenir viva la memòria del camp durant anys. Com la mare del Pablo abans de morir, el 1986. "Cada vez que los periodistas le preguntaban qué hizo el día de la liberación, ella decía: 'mira, no me acuerdo, lloramos, las moribundas se levantaron, pero sí me acuerdo de una cosa, era 14 de abril, día de la República y yo me puse la banderita republicana'."
L’Amical de Ravensbrück es va fundar el 2005 per una de les supervivents del camp, la Neus Català, que ara n’és la presidenta d’honor. Ella és una de les poques supervivents que encara viu i va ser una manera de commemorar els 60 anys de l’alliberament del camp. L’objectiu de l’Amical és mantenir viu el record de les dones i també els nens i alguns homes que van passar per aquest camp de concentració, ja que és una promesa que les supervivents van fer a les dones que no van arribar a ser alliberades. L’Amical i, en concret, la Neus Català, han fet una gran tasca de recuperació de la història de les dones espanyoles i catalanes que van ser detingudes. Molta d’aquesta informació es trobar resumida en el llibre ‘Memorial de les españolas deportadas a Ravensbrück‘.
