A la cruïlla del carrer de la Diputació amb Creu Coberta, a pocs metres de la plaça d’Espanya, l’octubre del 2017 es va descobrir un pou relacionat amb els orígens del barri.
La troballa
La troballa va ser possible gràcies a l’obertura del carrer de la Diputació en el seu tram final, quan toca a la Creu Coberta. En el curs d’aquelles obres, es va trobar un antic dipòsit d’aigua amb capacitat d’uns 58.000 litres amb forma troncocònica, és a dir, en forma de pera. L’obertura superior era circular amb uns 70 centímetres de diàmetre. La part inferior tenia una amplada de gairebé 6 metres, els mateixos que feia d’alt.
El Servei d’Arqueologia de Barcelona en companyia dels Mossos va inspeccionar el dipòsit i va comprovar que era segur. Aleshores, es va procedir a documentar fotogràficament.
Rajoles del barri
Es va observar que era un pou recobert de rajola ceràmica policromada, alguna amb dibuixos i alguna amb motius geomètrics, de molta bellesa. La datació del dipòsit el situa al segle XIX. En aquella època, a la zona hi havia força rajolers. Això fa pensar que les rajoles del pou podrien ser fetes al barri.
Un pou lligat a un hostal i al naixement d’un barri
La mida inusual del dipòsit fa pensar que havia d’estar lligat a un edifici o a una activitat a la qual li calgués molta aigua. I justament allà mateix, hi havia l’antic hostal d’Hostafrancs, que va donar nom al barri.
L’any 1840, Joan Corrades, un pagès d’Hostafrancs de la Segarra, va construir un hostal a la zona de camps fora la muralla de Barcelona, proper a la vila de Santa Maria de Sants. Li va posar el nom del seu poble, però durant molt de temps es va pensar que el nom venia donat pel fet d’estar situat fora muralles i, per tant, en zona franca, allà on no es paguen tributs. Aquell hostal, a més d’atendre la gent que entrava a Barcelona, havia d’abeurar els cavalls i les mules de càrrega. Això explica la magnitud del pou.
Tapat i amagat
Avui, el dipòsit no es pot visitar. Tan sols se’n pot endevinar la seva situació per un canvi en la sanefa del paviment del carrer, que en aquell lloc fa la forma circular de la boca del pou. Quan es va fer la troballa, el dipòsit es va omplir de grava per donar-li consistència i perquè no s’enfonsés i es va tapar. Ni tan sols no hi ha una placa amb la mínima informació.
