El gener de 1937, en plena Guerra Civil, el servei de Biblioteques del Front de la Generalitat va crear el “bibliobús”, un servei de biblioteques amb rodes per portar llibres al front. Un d’aquests bibliobús, es va convertir en símbol de l’exili dels intel·lectuals catalans, com Mercè Rodoreda o Pompeu Fabra.

La desfeta dels fronts de l’Ebre i del Segre, a finals de 1938, va precipitar l’exili de milers de persones, entre d’altres, un grup d’intel·lectuals molt significats amb la República que treballaven a l’Institut d’Estudis Catalans.

El conseller Pi i Sunyer va encarregar a un funcionari, Miquel Joseph, també impressor, periodista i cineasta, l’organització d’aquest exili. La dificultat de trobar un transport en aquell moment de caos va fer que Joseph optés per un bibliobús per treure els intel·lectuals del país.

El 23 de gener de 1939, tres dies abans de l’entrada a Barcelona de l’exèrcit franquista, el grup d’intel·lectuals van encetar l’exili muntat en el bibliobús que va sortir de la cantonada de Diagonal amb passeig de Gràcia.

Al bibliobús hi anaven 14 passatgers: Mercè Rodoreda, Armand Obiols, Francesc Trabal i la seva dona, Antoniette des Bordesvielles, el seu germà, Josep Maria Trabal, i la seva mare, Emília Benessat; Joan Oliver i la seva dona, Conxita Sellarès; Lluís Montanyà, Cèsar August Jordana, la seva dona, Aurora Benet, i els seus fills, Joan i Núria Jordana, i, el propi Miquel Joseph. Pel descontrol del moment, alguns, com ara Xavier Benguerel o Pau Vila, van quedar fora d’aquell primer comboi i va caldre organitzar un segon transport, en aquest cas un camió descobert molt menys preparat.

El trajecte cap a l’exili va durar vuit dies perquè les carreteres estaven col·lapsades de persones que, com els intel·lectuals del bibliobús, fugien cap a la frontera. En molts casos, el pas quedava tallat per cotxes que s’havien quedat sense gasolina o per objectes abandonats. A tot això, cal sumar-hi l’assetjament de l’exèrcit franquista.

La comitiva va fer diferents aturades durant el viatge. Va passar per Bescanó, Olot i Agullana, i durant el trajecte va recollir altres passatgers, com Pompeu Fabra, que estava a la costa. A Agullana, a pocs quilòmetres de la frontera, el grup es va allotjar uns dies al Mas Perxers esperant el moment de poder passar a França. Allà hi havia altres persones, fins a un total de 350, entre les quals, militars d’altra graduació, el propi president de la Generalitat, Lluís Companys, o el president del govern basc. En aquella zona s’hi van acumular diferents camions carregats amb obres d’art i un, carregat d’or, que mai no es va trobar.

Des del Mas Perxers, el grup es va trencar. Uns quants van passar la frontera per la Jonquera en autocar. D’altres, com Rodoreda o Obiols, van creuar a peu per la muntanya.

El bibliobús es va convertir en símbol de l’exili de la cultura.