Durant la República es van crear a Catalunya els ‘institut escola’, un projecte de renovació pedagògica i de formació en valors.

Al lloc que avui ocupa l’Institut Verdaguer, al Parc de la Ciutadella, hi va haver, entre el 3 de febrer de 1932 i fins que les tropes franquistes van entrar a Barcelona, l’institut escola. Per a molts, el millor assaig de renovació pedagògica que mai ha existit a l’ensenyament secundari de Catalunya.

La gran innovació de l’institut escola és que es va portar a terme un ensenyament humanístic el més integral possible. Això vol dir que cadascuna de les matèries escolars que s’impartien, tenien una importància pedagògica similar.

Abans de l’institut escola, s’havia inaugurat a Madrid l'”instituto escuela”, fill de la “institución libre de enseñanza”. El professor Estalella, que ja havia sigut un renovador a l’institut de Girona, coneixia aquesta experiència i se’n va amarar. Un cop proclamada la República, Ventura Gasol, el conseller de Cultura, li va demanar a Estalella que portés a terme el projecte per ser la persona més ben preparada per fer-ho. Aquí, l’institut escola es va desenvolupar amb les peculiaritats pròpies del país: la llengua, la cultura i les tradicions catalanes.

Segons el testimoni de Xita Sugranyes, una de les alumnes d’Estalella, el professor sempre deia que s’havia proposat “fer homes bons i forts”. Una de les característiques d’aquest nou sistema era que a l’aula no hi havia ni tarima, ni taula pel professor. Les aules eren laboratoris, espais actius. Les classes de botànica es feien al parc de la Ciutadella i les de zoologia, al zoo. Segons un altre ex-alumne, en Jaume Torné, no hi havia llibres i els alumnes passaven als apunts allò que recordaven de les classes.

Hi havia interès que l’alumne fos protagonista de l’ensenyament i el mestre fos un guia de l’aprenentatge. Segons recorda Sugranyes, la formació moral de l’institut escola era de persona a persona i els va donar uns fonaments molt sòlids i molt diferents dels que tenien abans d’entrar.

Aquest nou sistema d’ensenyament no es va implementar a totes les escoles. Es va implementar únicament als institut escola de la Ciutadella, al de Pi i Margall, a Rosselló amb Balmes, creat el 1933, i a l’Ausiàs Marc, a Sarrià.

L’actual edifici de l’IES Verdaguer ha tingut molts usos durant la seva història des de la seva fundació a principis del segle XVIII. Un dels moments més importants va ser el de la fundació de l’institut escola. Però abans n’havia tingut dos més. El primer, quan es va construir com a Palau del Governador el 1718, després del setge de 1714. El segon, quan es va fer servir com a pavelló Reial durant l’exposició universal de Barcelona el 1888. Després, encara es va fer servir un temps com a parc de bombers de la ciutat, compartit amb la junta de museus de la ciutat, que presidia i dirigia Josep Folch i Torres.

Davant la complexitat històrica de l’edifici, l’Institut Municipal de Paisatge Urbà va decidir fer un pla director per mantenir la història dels tres grans moments històrics del lloc i que els estudiants del 2018 coneguessin els espais de l’època republicana. El pla director va ser obra dels arquitectes Jordi Planelles i Mariona Genís, l’historiador Josep M. Vila, el geòleg Màrius Vendrell i la restauradora Pilar Giráldez. Calia