Al carrer de l’Emancipació, 17, hi ha la primera seu de l’Escola Isabel de Villena, fundada el 1939 per Carme Serrallonga. Va ser una institució pionera en l’ensenyament en català i hereva de l’Institut Escola, en els primers temps del franquisme. Carme Sansa, actriu i antiga alumna de l’Isabel de Villena, n’explica la història.

Raonar, pensar, opinar

Acabada la guerra, el nou règim va prohibir l’Institut Escola i parlar català. Carme Serrallonga, professora de l’Institut Escola, i alguns pares d’alumnes van decidir muntar una escola nova, l’Isabel de Villena, amb la intenció de preservar el català i l’esperit de l’escola renovadora.

Serrallonga tenia molt clar com havia de ser aquest centre. Tal com diu a un documental de TV3, “volia que cada criatura tingués la seva personalitat. És a dir, no distorsionar-la, deixar-la créixer però amb unes normes de responsabilitat, d’autocontrol i de despertar-li l’amor a l’estudi“. Al Villena, els alumnes havien de raonar-ho tot i els coneixements no s’aprenien de memòria. A l’alumne se li demanava opinió, tenir un criteri propi: se l’ensenyava a pensar. Les mestres, com Maria Aurèlia Capmany, parlaven de coses quotidianes, com ara la pel·lícula que havien vist al cinema, i feien reflexionar els alumnes.

En català

Durant el franquisme, la coeducació estava prohibida i Serrallonga havia de burlar les inspeccions perquè nens i nenes poguessin estudiar junts. Igualment, el català també estava prohibit. Els llibres de l’escola havien de ser en castellà, però les classes eren en català. De tant en tant, un inspector visitava el centre. Serrallonga advertia els alumnes i els avisava que havien arribat amb tres cops a la porta de l’aula. Immediatament, els alumnes i la mestra es passaven al castellà.


Parlava en català als alumnes perquè sempre els havia vist parlar en català i no em sortia una altra cosa””
Carme Serrallonga, pedagoga

A part de la seva tasca pedagògica, Serrallonga també va destacar en la traducció al català de diverses obres en anglès o en alemany.

Generosa, implicada… i la més gran pedagoga

Carme Sansa opina que Serrallonga no està prou reconeguda i que hauria d’estar considerada com la millor de les pedagogues. Diu que tenia una visió de l’educació i del món, i tenia una gran preocupació per transmetre allò que sabia als altres. Generosa, amb un fort caràcter, divertida… Així la recorda. I implicada en el projecte. Sansa recorda que Serrallonga podia deixar un moment la classe de llatí per anar a la cuina a remenar els macarrons dels alumnes que es quedaven a dinar. Actualment, l’Escola Isabel de Villena manté viu l’ideari de Carme Serrallonga.


La carrera de mestre és molt compromesa. Has d’alimentar tu mateixa aquelles criatures. I sovint no sabràs si ha anat bé o malament” ”
Carme Serrallonga, pedagoga