Durant el Bienni Progressista (1854-1856), Juan Zapatero, un general sanguinari destinat a Barcelona, va cometre una execució exemplaritzant per venjar la mort d’un coronel.
Revolta popular i repressió militar
El juliol del 1856 a Barcelona i a les ciutats industrials del Vallès es va iniciar una vaga general. Els industrials es van espantar i van exigir al govern un augment de la repressió. El govern de Madrid va fer un pronunciament i va exigir a la reina, Isabel II, l’expulsió dels progressistes del govern. A conseqüència del cop d’Estat, va sorgir un moviment popular de protesta. Per posar fi a tanta protesta, l’Exèrcit va prendre Barcelona.
Els fets de la Marquesa
El 1856, amb la ciutat a mans dels militars, els últims resistents es van refugiar a Gràcia. Va ser aleshores quan un grup d’insurrectes van assetjar la Casa de la Marquesa, situada al carrer de Sèneca, cantonada amb els Jardinets de Gràcia, on s’havien refugiat el coronel Ravell i sis oficials de l’Exèrcit. Els militars es van intentar rendir, però els revoltats no ho van acceptar. Van cremar la casa i els van obligar a sortir-ne. Un cop apressats, els van matar. A Ravell li van tallar el cap i el van passejar per tot Gràcia. Aquesta crueltat podria estar relacionada amb la mort de l’obrer Josep Barceló. Es diu que Ravell era president de la comissió que va ordenar l’execució de Barceló.
17 afusellats, més un…
Els darrers resistents van marxar de Barcelona i es van refugiar al Bages. L’Exèrcit els va perseguir i en va capturar 17. Van ser conduïts a Barcelona, on els esperava Zapatero, assedegat de venjança. Els 17 insurrectes van ser afusellats davant de la Casa de la Marquesa, al mateix lloc on havien mort els militars. A l’execució, Zapatero hi va afegir una altra persona, un noi geperut que era totalment innocent.
Al cementiri del Poblenou hi ha una placa que recorda els 18 afusellats, coneguts com els herois de Gràcia.
Juan Zapatero, militar violent
Juan zapatero Navas va ser nomenat capità general de Catalunya el març de 1855. Se’l considera un militar enverinat per l’odi amb la repressió indiscriminada com a únic argument. Reconeixia que la seva única preocupació era sostenir Isabel II al tron. El juliol del 1856 Zapatero va bombardejar Barcelona i va ocupar la ciutat militarment. La repressió posterior va causar més de 400 morts.
Ho va explicar Lluís Miró, de segledinou.cat, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.
