El primer correu submarí del món va sortir del moll de la Fusta, a Barcelona. Tenia com a objectiu aconseguir finançament per a la República.

L’any 1938, la República tenia greus problemes financers i tenia necessitat de recaptar diners, especialment de disposar de divises per comprar a l’estranger. Emetre i vendre segells va semblar una bona alternativa. Però calia que els filatèlics els compressin. El director de l’Agència Filatèlica Oficial, Arturo Fernández, va pensar que un bon reclam pels col·leccionistes podria ser la creació d’un segell commemoratiu d’un correu submarí. Però calia que el correu submarí fos real. Per aquest motiu, es va muntar un viatge en submarí força teatral entre Barcelona i Maó.

Per fer el viatge, es va triar un submarí model C-4 que formava part d’una sèrie de cinc que s’havien fet l’any 1929 a Cartagena. Curiosament, als segells hi apareixen diferents submarins però cap d’ells és el C-4. N’hi ha, per exemple, dedicats a Narcís Monturiol o Isaac Peral, pioners en aquest camp.

La impremta Oliva de Vilanova, una agència filatèlica oficial de Barcelona, va fer uns 75.000 segells del correu submarí. La República s’hi va gastar 690.000 pessetes i en va guanyar més d’11 milions. Va ser, per tant, una bona inversió.

El submarí va sortir del port de Barcelona l’11 d’agost del 38 i va arribar a Maó l’endemà, 12 hores després. Era un viatge perillós, perquè les illes, a excepció de Menorca, estaven en mans de l’exèrcit franquista. Per aquest motiu, el viatge es va emprendre a les vuit del vespre i es va fer de nit. El més curiós del cas és que el trajecte es va fer en superfície! Hi anaven 40 tripulants. També, un periodista americà i un treballador de correus, Tomás Orós Gimeno.

Per justificar el viatge, es van embarcar dos sacs de cartes amb els segells i el mata-segells del correu submarí. Això i el fet d’haver circulat, els donava un gran valor. De fet, una bona part de les cartes anaven adreçades a destinataris inexistents. A Maó es va fer el mateix: es van embarcar sacs de cartes mata-segellades a l’illa i amb destinació Barcelona.

La tornada va ser més perillosa. L’exèrcit franquista s’havia assabentat del viatge i els vaixells de guerra estaven esperant el submarí. Per aquest motiu, la tornada la va fer de nit i submergit!

En quant el submarí va arribar a Barcelona, els segells es van començar a vendre. Els volien filatèlics de tot arreu: dels EEUU, de França… Sabien que la República perdia la guerra i això encara els donava més valor.

El segell del correu submarí es va utilitzar durant la guerra a tots dos bàndols. Servia com a divisa, per comprar armes fora d’Espanya, ja que la moneda havia perdut valor davant la possibilitat de desaparèixer en funció de quin dels dos contendents acabés guanyant.

Una curiositat més de tota aquesta història és que el correu submarí va sortir del mateix lloc que ho havia fet el primer submarí del món, l’Ictineu de Narcís Monturiol, el 1859.

Pel què fa el C-4, es va enfonsar l’any 1947 durant unes maniobres militars en xocar amb un destructor. Els 44 tripulants van morir.