Al segle XVIII, en plena revolució industrial, a Ciutat Vella es van edificar més d’un centenar de cases fàbrica dedicades al teixit d’indianes. Les cases fàbrica es van situar sobretot al Raval, perquè era ple de convents i horts amb molt de terreny disponible on es podia créixer industrialment. Se n’han censat fins a 125 entre la Ribera i el Raval.
Les fàbriques d’indianes
A mitjans del segle XVIII va aparèixer el primer sistema de fàbrica. Estava fomentat per la Junta de Comerç i estava reglamentat, de manera que calia un mínim de 12 telers per constituir una fàbrica d’indianes. I malgrat que es van concentrar majoritàriament al Raval, les primeres eren al barri de la Ribera. En aquestes instal·lacions dins les muralles es produïa el tèxtil i el filat. Però aquestes fàbriques tenien una part del procés fora de les muralles, en prats anomenats prats d’indianes, on es tintaven i s’assecaven els teixits.
La Casa Magarola
Al carrer dels Taller, 22, hi ha la Casa Magarola, un dels primers exemples de casa fàbrica del Raval. Pertanyia a la família Magarola, una de les més importants de la ciutat. La casa matriu de l’empresa estava situada a la Portaferrissa i l’edifici de Tallers n’era la branca comercial, on es fabricaven les indianes. L’empresa va obrir el 1755 i l’edifici del carrer dels Tallers és del 1775.
L’estructura de la Casa Magarola té l’habitatge en el front edificat del carrer i uns patis interiors on es feia la fabricació d’indianes. En aquest habitatge hi podia residir la família propietària de la fàbrica, però no sempre. Sovint, hi vivien els majordoms, que controlaven el sistema productiu.
Can Seixanta
Al carrer de la Riereta, 22, hi ha una altra casa fàbrica, una de les primeres del Raval. Es tracta d’una filatura coneguda com Can Seixanta, fundada per la família Tarruella. S’hi van instal·lar el 1832. El malnom de l’empresa prové del fet que els tres números del carrer que ocupava l’empresa sumaven 60. Era un espai molt caòtic i això va originar la dita “això sembla Can 60”.
L’arribada del vapor
Els desplaçaments de fàbriques fora de les muralles van començar el 1842, a Sants, amb el Vapor Vell. D’aquesta manera, les fàbriques tèxtils de Ciutat Vella es van anar quedant buides i al seu lloc s’hi van instal·lar tallers. Un cas paradigmàtic és el del carrer de la Riereta, on hi havia hagut 23 fàbriques tèxtils.
Amb l’arribada del vapor, l’Ajuntament de Barcelona va crear una reglamentació per delimitar en quins llocs de Ciutat Vella es podien posar fàbriques de vapor i a quins no, per evitar els problemes de la contaminació. Va ser una manera d’expulsar els vapors del recinte emmurallat.
Ho va explicar Jaume Artigues, arquitecte i autor del llibre ‘El model de cases fàbrica a Barcelona’, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.
