A Vallvidrera hi un mas maleït on diu la llegenda que hi va viure l’última bruixa de Catalunya, la Teia, un dona que tenia el poder de convertir-se en gos.

A la carretera que va de Molins de Rei a Vallvidrera hi ha can Mallol, la masia, avui en runes, on segons la llegenda hi va viure la darrera bruixa de Catalunya, la Teia.

La Teia era una dona alliberada i desimbolta. Ella sola tirava el mas endavant i feia el que li semblava, cosa que no agradava als pagesos de Vallvidrera. Tenia una gran rivalitat amb can Busquets, una casa propera, i per a aquest motiu els enviava tota mena de malastrugances. Els vells de la zona diuen que la Teia es convertia en gos i així podia atacar can Busquets quan li semblava.

Una vegada, el vell de can Busquets va anar a can Mallol a molestar la mare de la Teia, que era una dona cega, i va fer tota mena de destrosses: va obrir les portes de les gallines, es va veure el vi… Quan la Teia va arribar, es va transformar en un gos ple de sarna i paparres i se’n va anar a can Busquets a rebolcar-se pel llit del vell Busquets. Quan aquest s’hi va estirar, li va començar a picar tot i se’n va anar a rentar-se al pou. Però allà l’esperava un enorme gos negre que li va donar una empenta i el vell Busquets va morir ofegat al pou.

Quan la van acusar de matar el vell de can Busquets, els pagesos de Vallvidrera i els de Santa Creu d’Olorda es van armar i la van anar a buscar. Ella estava treballant el camp i quan se li va acostar la partida de pagesos, es va anar traient la roba fins que va quedar nua. Després es va rebolcar per terra fins que es va formar una polseguera que no deixava veure res. De la polseguera en va sortir un gos rabiós que va començar a repartir queixalades. Després, va fugir pel bosc i, des d’aquell dia, mai més ningú no va tornar a veure la Teia.

La Teia és una llegenda i quan es pregunta als veïns en quina època va viure, la resposta és “en temps immemorials”. El que se sap és que a mitjans del segle XIX va viure al can Mallol una veïna de Sant Feliu, l’Enriqueta Martí, que es va acabar convertint en la coneguda vampira del Raval. Se la va acusar de segrestar nens, matar-los, treure’ls la sang i vendre-la a gent rica tuberculosa perquè es guarissin.

Aquesta és una zona màgica: Santa Creu d’Olorda, la muntanya de les Encantades, el pla de les Bruixes, la plaça de les Bruixes… Però a Collserola no hi havia només bruixes, llops i bandolers, sinó que fins fa no gaire, hi havia persones que cada matí sortien amb l’escopeta a caçar el dinar, conills i perdius, sobretot.

Al segle XX, també en aquesta zona, hi vivia una dona molt pobre en una barraca acompanyada de les seves cabres. El marit d’aquesta dona va morir intentant alliberar el seu gos que havia quedat atrapat en una trampa de conills. En arribar, el gos el va mossegar i com que tenia la ràbia, el va matar. Els pagesos de la zona deien: “Ves a saber si la Teia havia tornat”.