Els cirurgians de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau van treballar sense descans per atendre els milers de ferits dels bombardejos durant la Guerra Civil

El Sant Pau, hospital de guerra

El 26 de juliol del 1936, vuit dies després del cop d’estat militar, la Generalitat va requisar l’Hospital de Sant Pau i li va canviar el nom, anomenant-se a partir d’aquell moment Hospital General de Catalunya. Aquest hospital va ser declarat Centre per la Defensa Civil de Barcelona durant la Guerra Civil. Va atendre els milers de ferits dels bombardejos feixistes sobre la ciutat.

Els ferits pels enfrontaments entre defensors de la República i colpistes dels primers dies de l’alçament van ser traslladats a Sant Pau. En total en van ser 150. Aquí els va visitar el president Companys, com mostren les fotografies de l’època.

Ferits de bala i per les bombes

El 16, 17 i 18 de març del 1938, Barcelona va patir els bombardejos més intensos per part de l’aviació feixista italiana. A l’Hospital de Sant Pau es van atendre més de 731 pacients. Hi van intervenir més de 60 cirurgians. Els italians van fer servir una mena de bombes especials d’alumini que quan explotaven a terra es trencaven en petits fragments molt esmolats. Això explica que la major part de les ferides d’aquelles jornades fossin als membres inferiors.

Els cirurgians de Sant Pau

L’equip habitual de cirurgians de Sant Pau oscil·lava entre els 20 i els 30. Entre aquells cirurgians hi havia el Dr. Avilés, el Dr. Trueta i el Dr. Corachán, conseller de Sanitat de la Generalitat quan va esclatar la guerra i exiliat el 7 d’agost del 36. Corachán va marxar, però el seu fill es va quedar a treballar a l’hospital durant la guerra i va ser un dels pioners de la neurocirurgia a Catalunya.

En acabar la guerra, els cirurgians de Sant Pau van haver de passar per un procés de depuració segons la Llei de Responsabilitats Polítiques, i alguns van ser expulsats i, d’altres, van marxar a l’exili.

Ho va explicar Carmen Pérez-Aguado, metgessa i periodista, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.

El primer banc de sang