Al centre de la ciutat es manté l’edifici que va ser l’última casa de postes de Barcelona pel correu que es desplaçava a cavall, al carrer de Sant Pere Mitjà, número 60.
Què eren les postes ?
Aquesta manera de transportar el correu ja es feia servir des de temps del romans. Consisteix a dur el correu a cavall, amb unes cases al llarg del camí per fer el relleu per animals de refresc i així aconseguir una velocitat constant tota la ruta. Aquest sistema es va fer servir fins a mitjans del segle XIX.
La casa de postes de Sant Pere Mitjà
A Barcelona hi va haver diferents cases de postes, però la darrera de la qual se’n té constància és la de Sant Pere Mitjà. Aquesta va estar des del final de la Guerra del Francès, el 1816, fins a l’any 1871.
La casa de postes de Sant Pere Mitjà va començar amb Pedro Estrany i Gomà, en recompensa pels serveis a la guerra, i va seguir amb el seu fill, Pedro Estrany i Gabriel. Quan aquest va morir, l’any 1864, el va succeir la seva vídua, Josefa Humet, que tot i no figurar al cartell que hi ha al carrer, va ser la darrera mestra de postes de Barcelona.
A la posta de Sant Pere Mitjà hi havia les quadres dels cavalls. Si el correu venia de França, apareixia pel passeig de Sant Joan. Quan creuava la muralla, feia sonar una corneta o cornamusa, que ha quedat com a símbol del correu europeu. El correu portava un acompanyant, també a cavall, anomenat postilló. En aquest punt canviaven de cavalls. El correu seguia fins a la posta següent, a Sant Feliu, i el postilló retornava els cavalls cansats a la posta anterior, al Masnou. El correu feia tota la ruta i el postilló, només un tram, normalment d’uns 10 o 12 quilòmetres, la distància que pot aguantar un cavall al galop. Per aquest motiu, el postilló també feia de guia perquè, de vegades, el correu no coneixia el camí.
Una companyia de diligències
El 1815 es va crear una companyia de diligències que anava de Reus a Barcelona en unes 10 o 11 hores. Aquesta, com altres companyies que es van crear més tard, eren privades, a diferència de les postes, que depenien de la Corona i de l’Estat. La seva aparició va fer que el govern subvencionés aquestes empreses privades i es repartís la feina amb les velles postes.
Les postes van desaparèixer amb l’arribada del ferrocarril. El 1848 es va inaugurar el ferrocarril entre Barcelona i Mataró, i el 1852 ja es va començar a transportar el correu en tren. En l’evolució del sistema de repartiment del correu, primer amb postes, després amb diligències i, finalment, amb ferrocarril, la capacitat de càrrega va anar augmentant.
Un cop desaparegudes les postes, la mestra de postes de Sant Pere Mitjà es va limitar a portar el correu entre la posta i les estacions de tren.
Al llarg de la nostra geografia encara es poden trobar antigues cases de postes, a les carreteres nacionals, normalment convertides en restaurants. Però la presència dins d’una ciutat és força singular i aquí rau la importància de la casa de postes de Sant Pere Mitjà.
