Havia passat desapercebut i oblidat, i la memòria oficial no el recordava perquè no havia constat mai enlloc. Però quan alguna cosa existeix, tard o d’hora, acaba per veure la llum. És el refugi antiaeri i secret que el president de la Generalitat Lluís Companys havia ordenat construir durant la Guerra Civil. Han hagut de passar 80 anys per descobrir que el búnquer havia estat allà, al subsol del Palau de la Generalitat.
La història d’aquesta descoberta va començar el 2009, quan a les mans de l’historiador i president del Taller d’Història de Gràcia, Josep Maria Contel, hi va arribar una carpeta amb uns plànols que projectaven la construcció del refugi datats del 1937, un any abans dels bombardejos aeris més cruents de la Guerra Civil a la ciutat. Segons Contel, que estudia els refugis antiaeris de la ciutat des del 1994, “qui em va fer arribar la carpeta em va triar perquè creia que, si no, la carpeta podia acabar a la bassa”. Just en rebre-la, l’historiador explica que “me la vaig mirar i vaig veure els plànols” i Contel va recordar que “a l’arxiu administratiu ja hi havia una altra carpeta similar amb un expedient incomplet” que, contrastant-los amb els de la nova carpeta “el completaven”.
Però l’existència del refugi, si s’havia acabat construint, era només una hipòtesi. Fins que uns anys després, relata Contel, “vaig veure en una pàgina de Facebook una fotografia en què es construïa un refugi i vaig poder identificar el lloc“: Les proximitats del Palau de la Generalitat. De fotos com aquella, explica, “n’hi havia més a l’Arxiu Nacional i van donar testimoni que el refugi es va construir”.
El refugi, per dins
Amb els plànols i les fotografies a la mà, Josep Maria Contel es va posar en contacte “discret”, entre d’altres, amb els Mossos d’Esquadra, per analitzar els plànols del 1937 i contrastar-los amb el subsol de la seu del govern. I va ser així com, amb la unitat de subsol de la policia catalana, de mica en mica es va anar descobrint l’accés primer, un passadís després, i una part generosa del refugi, finalment. Contel explica que “segurament el refugi és més gran”, tot i que la part que s’ha reobert ha permès deduir que es va utilitzar perquè hi ha aparegut part de la instal·lació elèctrica, alguna llauna de conserva d’aliments, alguns sabata, peces de roba i grafits a les parets.
Una altra de les troballes que s’ha fet durant l’obertura de l’accés al búnquer ha estat que, si bé als plànols que té el president del Taller d’Història de Gràcia hi apareix projectada la construcció d’un passadís que connecta el refugi amb l’exterior, aquest túnel és molt més antic. Tant que una inscripció gravada amb les lletres “P. Pau” ha permès establir que es fa referència a Pere Pau Ferrer, qui va ser arquitecte municipal de Barcelona la segona meitat del segle XVII. És a dir, que aquesta galeria es va construir durant la Guerra dels Segadors.
Aquesta troballa confirma que el refugi tenia una part reservada per al personal del Palau de la Generalitat -unit a un petit refugi ja documentat-, amb una connexió al Palau, i una altra part per a ús públic connectada amb l’exterior, que feien servir els veïns del Gòtic.
Sempre per casualitat
L’aparició del refugi oblidat al Palau de la Generalitat també constata una altra cosa: si bé era secret -i, per això, va acabar en l’oblit- a la ciutat també han aparegut altres refugis que, tot i no ser expressament secrets, només se’n tenia coneixement per la memòria oral que, de generació en generació, desapareix si no queda per escrit. És el cas del refugi antiaeri de l’escola dels Salesians de Sarrià, descobert per un treball de recerca escolar, o el que va aparèixer, per casualitat, durant una obra privada en un taller de Sant Andreu.
En el cas d’aquesta troballa, el secret sembla que persistirà perquè ni es visitarà ni se’n farà pública la ubicació.
