La policia espanyola va intentar desarticular Francesc Macià i el va enviar a França abans que es convertís en president de la Generalitat.

El 25 de setembre del 1930, al carrer de Provença, 293, prop de la cruïlla amb Roger de Llúria, la policia espanyola va intentar desactivar Francesc Macià i el va obligar a abandonar el país.

Aquells dies, Macià tot just va acabar d’arribar a Catalunya després del fets de Prats de Molló i del consegüent judici a França, celebrat el gener del 1927. A Prats de Molló, Macià va liderat un aixecament armat per assolir la independència de Catalunya. La justícia francesa va voler evitar que el judici es convertís en un circ de repercussió mundial i va condemnar Macià únicament a sis mesos de presó. Amb la sentència a la mà, van commutar els tres mesos que li quedaven per complir, per una expulsió de territori francès. Macià va abandonar França i se’n va anar a Bèlgica, i des d’allà va iniciar una gira per tot Europa i pels països de l’Amèrica Llatina, on hi havia una gran presència de casals catalans.

El setembre del 1930, el govern dictatorial de Primo de Rivera va estar substituït per un altre govern dictatorial, el del general Berenguer, però aquest tenia intenció de celebrar uns comicis electorals per tornar l’estat espanyol a un règim democràtic. Davant d’aquesta nova situació, Macià va creure oportú tornar a Catalunya i així ho va fer el setembre del 1930.

Quan Macià va arribar a Barcelona no es va ocultar i fins i tot es va passejar per la ciutat on va ser aclamat per la gent. Salvador de Toribio, cap de la policia espanyola de Barcelona, i quatre policies més, van decidir anar a buscar Macià i retornar-lo a territori francès, on creien que encara tenia comptes pendents amb la justícia.

Toribio i els seus homes es van presentar a la finca de Macià i al replà de casa seva van tenir una forta discussió que va atraure la resta de veïns. Els veïns es van posar del costat de Macià i davant la situació, Toribio es va veure obligat a negociar les condicions de la detenció. Macià va exigir acabar de dinar amb la seva família i el cap de la policia ho va acceptar. Quan va acabar, va agafar el cotxe i se’n va anar cap a França, tal com li havia ordenat Toribio.

La gran sorpresa per Toribio va ser que Macià no tenia comptes pendents amb la justícia francesa. Malgrat tot, i per evitar un conflicte diplomàtic, el cap de la gendarmeria va demanar a Macià que abandonés territori francès. Macià va fer cas de la recomanació i se’n va anar a Brussel·les, ajudat per la gendarmeria.

Només quatre mesos després, Macià va tornar a Barcelona, va fundar Esquerra Republicana de Catalunya i va guanyar les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931. Es va convertir, d’aquesta manera, en el primer president de la Generalitat restaurada. El primer que va fer va ser proclamar l’estat català dins la federació de repúbliques ibèriques.

Contràriament al que pretenia la policia espanyola, i probablement l’aparell del Govern espanyol, la seva detenció i expulsió del país només van servir per alimentar la dimensió política de Macià, és a dir, facilitar la seva victòria electoral.